• El percentatge que representen les infermeres als centres assistencials ha disminuït amb el temps, mentre que el dels auxiliars sanitaris augmenta i el dels metges es manté estable. Aquesta és una de les conclusions de l’informe Projeccions de la població infermera a l’horitzó 2030, publicat pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic – UCC), que ha estat coordinat per la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paola Galbany, i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) de la UVic – UCC.

El treball analitza l’evolució de la professió infermera durant els darrers anys fins al 2019, de manera que no s’ha contemplat l’efecte de la pandèmia provocada per la covid-19 per evitar alterar el càlcul de necessitats del nombre d’infermeres en temps de normalitat.

Menys pes relatiu

Des de l’any 2010, el pes relatiu de les infermeres als centres assistencials de Catalunya ha passat del 40 % al 36 %, mentre que el dels auxiliars d’infermeria i altres tècnics sanitaris ha pujat del 28 % al 31 % i el dels metges es manté constant al voltant del 33 %. Això ha fet que la ràtio d’infermeres per metge hagi disminuït de l’1,25 a l’1,1, i la d’infermeres per auxiliar, de l’1,4 a l’1,15. L’augment del nombre de tècnics auxiliars va augmentar de manera considerable els anys 2009 i 2010, coincidint amb una disminució equivalent del nombre d’infermeres.

La coordinadora del treball, Paola Galbany, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) de la UVic – UCC, es lamenta que “les infermeres hem estat les grans perdedores de la crisi del 2008.” En aquell moment es van perdre moltes places d’infermeres, que no es van recuperar quan va acabar la recessió.

Evolució del pes relatiu d’infermeres, auxiliars i metges als centres sanitaris de Catalunya

A la Universitat, el pes dels titulats en Infermeria també ha anat perdent pes a partir de l’any 2000, mentre que el nombre de graduats en Medicina, Teràpia Ocupacional i Fisioteràpia ha anat augmentant.

Precarietat contractual

El treball també analitza l’evolució de l’oferta i la demanda en l’àmbit laboral de les infermeres entre els anys 2010 i 2019, i mostra que tres de cada quatre infermeres treballen amb contractes eventuals durant els quatre anys posteriors a l’obtenció del títol. Aquesta xifra és la més alta de tots els professionals de la salut, excepte els metges, la majoria dels quals durant aquest període estan fent la residència i tenen un contracte eventual. De tota manera, després d’aquests quatre primers anys, la precarietat contractual de les infermeres segueix sent força elevada.

L’atur entre les infermeres a Catalunya és anecdòtic i se situa entre el 0,86 % i l’1,18 %. Tot i així, l’estudi alerta que l’abús dels contractes de curta durada provoca una elevada rotació dels llocs de treball i fa que moltes infermeres que alternen períodes en actiu amb d’altres de desocupació no estiguin representades dins les llistes de l’atur.

Durant el període analitzat, Barcelona ha estat la demarcació de l’Estat on s’han fet més contractes a infermeres generalistes i a llevadores, la qual cosa demostra que la província catalana lidera el rànquing de precarietat contractual en la professió. Fins i tot hi ha hagut mesos que els centres sanitaris barcelonins han fet més contractes a aquests dos grups d’infermeres que tots els que s’han fet a la resta de l’Estat.

Ràtio de contractes per infermeres desocupades no especialistes

L’informe també recull les tendències migratòries de la professió durant el període 2010-2019. Al conjunt de l’Estat, el nombre d’infermeres titulades que ha demanat l’acreditació del títol per treballar a altres països de la Unió Europea va assolir el seu pic màxim l’any 1999, amb 2.856 sol·licituds. A partir d’aquest any, aquesta xifra va baixar fins a assolir el seu mínim, l’any 2007, amb 275 peticions, i després va tornar a pujar fins al 2012, quan es va assolir un altre pic, amb 1.796 sol·licituds.

L’estudi mostra que, entre els anys 1999 i 2003, l’evolució de les sol·licituds que han fet les infermeres per anar a treballar a altres països de la Unió Europea no divergeix de les que han fet altres professionals de la salut. En certa manera, la tendència migratòria de les infermeres s’anticipa a la dels metges.

Nombre d’acreditacions d’estudis de la salut per treballar a la UE tramitades a Espanya

Propostes de futur

A partir de les dades que es publiquen en el document, els autors proposen les següents mesures de futur:

• Millorar les condicions laborals de les infermeres i reduir l’eventualitat dels contractes, de manera que augmentin els contractes fixos.
• Augmentar el reconeixement de la professió, a través del reconeixement de les especialitats infermeres en l’àmbit professional, l’equiparació del contracte de les infermeres amb la resta de graduats universitaris i el desenvolupament d’un pla de carrera professional adaptat a l’expertesa, la competència i la responsabilitat de les infermeres.
• Seguir augmentant l’oferta pública de places d’infermeres.
• Continuar augmentant el nombre de places d’Infermeria a les universitats.
• Ampliar el nombre de places als centres assistencials perquè els estudiants puguin fer pràctiques, mitjançant l’establiment de contraprestacions per als col·laboradors docents.
• Impulsar polítiques d’atracció i retenció d’infermeres per tal que no marxin a treballar a l’estranger o abandonin la professió.
• Establir polítiques per adequar i estandarditzat les dotacions infermeres a tot el sistema de salut per garantir l’equitat d’atenció a les persones ateses i evitar que les seves condicions laborals siguin diferents segons els centres.

La degana del CCIIC, Estrella Martínez, destaca que “les conclusions d’aquest estudi serviran perquè els actors polítics, els proveïdors sanitaris i la mateixa comunitat infermera puguin prendre decisions fonamentades per dur a terme els canvis necessaris per ajustar les dotacions d’infermeres a Catalunya.”

Referència de l’informe

Galbany Estragués, Paola; Subirana Casacuberta, Mireia; Casas Baroy, Joan Carles; Ramon Aribau, Anna; Millán Martínez, Pere. Projeccions de la població infermera a l’horitzó de 2030. Barcelona: Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.