La Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que prop de 21 milions de persones en tot el món estan afectades per l’esquizofrènia, la malaltia més comú del grup de les psicosis.
Per la infermera Laura Ortega, el Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA), professora a la URV i autora de la Tesi Qualitat de vida, adaptació social i estrès en joves amb un primer episodi psicòtic o en risc de psicos, “una de les àrees que es presenta més alterada a l’inici de les malalties de la família de les psicosis, com és l’esquizofrènia, és la qualitat de vida, i sabem que aquesta i el funcionament social han esdevingut bons indicadors per mesurar la millora clínica dels trastorns psicòtics”. Per Laura Ortega, infermera de CODITA “en les primeres fases de la psicosi el funcionament psicosocial i la qualitat de vida romanen sovint deteriorades fins i tot després de la remissió dels símptomes psicòtics, afectant als resultats a llarg termini de la malaltia. És freqüent també que aquest pitjor funcionament estigui present abans de l’aparició del primer episodi psicòtic”.
Per això, la seva tesi, composta de tres publicacions¹ analitza la relació entre la qualitat de vida i l’adaptació social en joves amb una psicosi incipient, i la correlació entre maltractament infantil i l’adaptació social.
Principals conclusions
Les persones en les fases inicials de malalties com l’esquizofrènia, o en risc de patir-la presenten pitjor qualitat de vida i adaptació social que subjectes sense patologia mental. En joves amb una psicosi primerenca els símptomes depressius també s’han associat amb una pitjor qualitat de vida.
L’estrès juga un paper mediador, en la relació entre l’adaptació social i la qualitat de vida tant dels pacients amb un primer episodi psicòtic com en els subjectes Estats Mentals d’Alt Risc.
“Amb l’avaluació de l’adaptació social a l’inici del seguiment, vam observar diferents trajectòries en l’evolució de la qualitat de vida durant el primer any. Vam veure que, els que tenien majors puntuacions en l’interès per aspectes relacionats amb funcionalitat social (quedar amb amics, fer activitats lúdiques, relacions familiars) al llarg del primer any, tenien una sensació d’empitjorar la satisfacció personal sobre la seva qualitat de vida “ explica Laura Ortega, infermera de CODITA.
El maltractament infantil està relacionat amb una pitjor adaptació social en subjectes amb un primer episodi esquizofrènic, afectant sobretot àrees que impliquen el contacte interpersonal o activitats d’oci o treball.
De fet, per la infermera de CODITA, Laura Ortega, “l’objectiu d’estudiar la qualitat de vida vinculada a la esquizofrènia, rau en sensibilitzar als professionals sanitaris de no limitar-se a atendre la malaltia, la discapacitat o el símptomes, i ocupar-se més de quines implicacions té la malaltia per les persones i quines serien les intervencions més adequades per a cada una d’elles”. Per això conclou ”avaluar l’adaptació social en pacients atesos en equips d’intervenció precoç en psicosi pot ser de gran utilitat per les implicacions tant en la qualitat de vida com en els aspectes clínics i d’evolució, així com avaluar l’estrès i/o el maltractament infantil, per la relació tant estreta que tenen amb l’adaptació social en la edat adulta”.
¹ “Perceived stress mediates the relationship between social adaptation and quality of life in individuals at ultra high risk of psychosi”.
“Perceived stress, social functioning and quality of life in first episode pychosis: a 1- year follow-up study”.
“Relación entre maltrato infantil y adaptación social en una muestra de jóvenes atendidos en un servicio de intervención precoz en psicosis”.
Podcast de l’entrevista aTarragona Ràdio
