Per celebrar aquesta diada de Sant Jordi des de CODITA ens endinsem en el pensament de tres col·legiades que a més d’infermeres també escriuen. Ens expliquem breument què suposa aquesta vessant literària en les seves vides i com es veu o no influenciada per la seva professió.
En Baltasar es autor de tres libres: Hija de la Guerra, Moza del Pip i La sombra del Rey.Novel·les històriques ambientades en la guerra civil. En Hija de la Guerra a més la protagonista és una infermera. En Moza de Pip la protagonista es una dona malalta de càncer que reviu la seva vida per la visita d’un amics a l’Hospital. La sombra del rey es una novel·la d’intriga també amb una protagonista femenina.
Què porta a un infermer a escriure llibres?
De molt petit que escric relats curts i novel·la. És una manera de mantenir la ment ocupada i a la vegada sentir-me lliure en crear vides a través de les paraules.Al 2014 vaig auto-editar la meva primera novel·la de les cinc que tinc ara.
De quina manera la teva professió marca o determina la teva escriptura?
He estat escriptor abans que infermer. És un hobby per a mi, però sí ha marcat la meva professió en dos novel·les publicades. La infermeria ha estat l’eix principal. (Hija de la guerra i La moza de Pip, que tracta d´infermeres a principis del segle XX i en la guerra civil espanyola)
Què et sents més: escriptor o infermer?
Les dues coses es poden combinar. Jo he estat escriptor tota la vida, i la professió infermera l’het tingut clara des de que estudiava a l´escola. Sempre he volgut tenir cura i cuidar als malalts.
Aprofito per comentar que aquest mes d’ abril surt a la venda el meu 5é llibre, En el finísimo lado de la cordura. Trobareu més informació a la pàgina web: baltasarperez.es
Ella es autora de La utopía del Mestre, una historia al voltant de la leucèmia i el càncer de mama, realitats que coneix de primera mà.
Què porta a un infermer a escriure un llibre?
La verdad es que escribir para mi es un reto, un desafío que te lleva al mundo que tu quieres crear. Un día me pregunté ¿y porqué no escribir sobre una enfermedad o sobre el sufrimiento de los pacientes en una novela, en vez de escribir un libro didáctico? Así es una manera de acercarme más a todas esas personas que padecen, sufren y les marca los duelos de sus enfermedades, intentando siempre ponerme en su piel.
De quina manera la teva professió marca o determina la teva escriptura?
Mi escritura está marcada en su totalidad por mi profesión, es el alma de mis novelas, ya que es la pasión que llevo dentro. Descubrir el encanto de transmitir la pureza de los sentimientos que pueden llegar a tener los pacientes a través de un papel y así acercarme más a ellos, te hace crecer y empatizar, tener compasión y comprensión.
Què et sents més: escriptora o infermera?
Hasta el momento me siento más enfermera que escritora. Pero como he dicho antes, creo que transmitir nuestro rol en libros y la sabiduría de todos estos años de profesión hace que me sienta orgullosa de ser enfermera.
Què porta a un infermer a escriure llibres?
En un primer moment, encara que sembli curiós, en el meu cas és una eina auto reguladora o de desconnexió. Mitjançant la creativitat, és una forma de canalitzar l’estrès del dia a dia, les energies negatives, per exemple. Hi ha qui dibuixa, qui li agrada la fotografia i a mi, explicar històries. En un segon moment, el fet de compartir.
De quina manera la teva professió marca o determina la teva escriptura?
La infermeria et proporciona una visió, una perspectiva del món, diferent i particular. Com se sol dir, la vida dona moltes voltes i la mort té moltes cares. Hi ha una base innata, sempre he tingut molta imaginació, però sota el meu punt de vista, aquesta aproximació a l’individu m’ha ajudat a donar-li forma a un personatge, allò que l’envolta, etc. A banda, com se sol dir, la realitat sempre supera a la ficció i la nostra també està plena d’històries (algunes d’inversemblants) que poden inspirar a més d’un.
Què et sents més: escriptor o infermer?