1.- Com és el treball i concretament com és l’atenció d’infermeria en un helicòpter medicalitzat?

La base aèria de Móra d’Ebre compta amb un dels quatre helicòpters medicalitzats que formen part de la UMA (Unitat de Mitjans Aeris) del SEM. La nostra base va ser la quarta en obrir-se a Catalunya, concretament a l’octubre de l’any 2003, així que portem 16 anys atenent les emergències mèdiques de la població de Tarragona i Terres de l’Ebre, així com de la resta del territori català, conjuntament amb els nostres companys de les ambulàncies medicalitzades del SEM de la zona.

L’equip està format per el personal assistencial (metge/ssa i infermer/a) i la tripulació aeronàutica (pilot, copilot i mecànic). Durant els serveis, a banda de la nostra tasca habitual, l’equip sanitari proporciona suport a l’equip aeronàutic, garantint la seguretat del pacient, tant durant el vol com en el moment de l’enlairament de l’aeronau en àrees no confinades (via pública, camps d’esport, àrees rurals, carreteres i autopistes …). Aquesta tasca, de garantir la seguretat assistencial, seria la principal diferència entre el treball d’una infermer/a d’una ambulància i la que presta servei en un helicòpter medicalitzat.

Un altre aspecte diferenciador de l’atenció en helicòpter medicalitzat és que el pacient ha d’estar mínimament estable i amb totes les tècniques aplicades ja que en vol l’espai per accedir al pacient és molt petit. Tot i que també traslladem pacients in extremis, amb el coneixement de les famílies. Sort que els temps de vol són molt curts i, fins ara, no ha estat necessari baixar a terra per un empitjorament del pacient. L’atenció infermera, com a la resta d’àmbits de l’assistència als pacients, se centra en tenir cura de les persones i les seves famílies, en aquest cas a l’helicòpter, en situacions greus i de molta vulnerabilitat.

La nostra plantilla està formada per 6 metges/sses i 6 infermeres amb torns de treball d’orto (quan surt el sol) a ocàs (quan es posa el sol), amb un màxim a l’estiu de 12h.

2.- Imagino que amb l’arribada de la pandèmia per COVID19 les urgències han canviat. Ha estat així? Heu atès menys emergències? Per què creus que ha pogut passar?

En general podem dir que la població ha estat confinada durant la pandèmia, això ha fet que el número d’accidents (trànsit, laborals, esportius o d’activitats de lleure) hagi disminuït considerablement i per tant també les assistències per aquest motius. Per altra banda els professionals hem detectat que no s’ha consultat al 112 per patologies greus com l’Infart o l’Ictus i que alguns d’aquest s’han passat a casa o han derivat en aturades cardiorespiratòries… Hospitals receptors d’aquest tipus de pacients ja han manifestat que no han atès tants pacients amb aquestes patologies. Segurament, d’aquí un temps sabrem què ha passat amb aquest pacients i quines conseqüències futures tindrà per la seva salut.

3.- Explica’ns una mica com heu fet aquestes actuacions amb pacient sospitosos de COVID19: com us heu protegit, quins protocols heu hagut de seguir durant el servei urgent, trasllat i posteriorment, com heu fet la neteja de l’Helicòpter?. Sabem, però, que en els Helicòpters del SEM no es poden traslladar pacients positius de COVID19. Per què?

L’atenció en helicòpter durant aquesta pandèmia s’ha fet valorant els possibles escenaris que ens podíem trobar (pacient amb test negatiu/positiu, risc baix/alt i actuació sobre la seva via aèria) i ha tingut com objectiu principal prendre decisions tenint en compte quina era la millor opció terapèutica pel pacient i per la contenció de la transmissió de la infecció.

El nostre model d’helicòpter no permet ubicar un Sistema de Transport i Aïllament del pacient (capsula d’aïllament amb pressió negativa i filtres HEPA), element indispensable per fer trasllat de pacients positius , d’alt risc o amb via aèria instrumentalitzada en helicòpter, pel que aquests pacients s’han de traslladar en les nostres ambulàncies especialitzades que ja disposen de càpsules. Però com ja sabem, molts malalts van ser asimptomàtics i ens els inicis de la pandèmia es van fer pocs test. Això va suposar que  l’atenció als pacients en serveis primaris no sabíem si el pacient estava infectat o no, i tant el personal sanitari com la tripulació de vol s’havia de protegir com si ho fossin. Per tant, ens vam haver de formar i de vestir  amb els EPI  de màxim nivell que tots coneixem per les imatges que hem vist a la TV; i sense aire condicionat i amb finestres tancades per evitar generació de corrents i recirculació de l’aire de la cabina.

En quant a la neteja i desinfecció, primer de tot hem hagut de substituir les maletes de material porós per unes altres de plastificades, per facilitar-ne la neteja, i que durant la pandèmia estem fent de forma més freqüent i intensa després de cada servei; per la resta seguim aplicant els protocols de neteja que el SEM té establerts.

4.- El vostre és un servei d’atenció sanitària molt específic, on teniu un alt grau d’especialització, a més dels pilots, és clar. Heu patit baixes durant la pandèmia per contagi? Com us organitzeu en cas de baixes de companyes?

El nostre territori per sort no s’ha vist afectat al mateix nivell que altres parts de Catalunya i no hem patit cap baixa entre el personal sanitari de la nostre unitat a causa de la COVID. De totes formes, no som immunes a tot i, de tant en tant, també ens posem malalts i tenim petits accidents que causen baixes. La majoria de les ocasions fem auto cobertures tot i que si les baixes són molt llargues, es contracta personal amb la suficient preparació teòrica, pràctica i d’acreditació per assumir els serveis d’emergències mèdiques en l’àmbit de l’helicòpter. 

5.- Justament comentàvem que el vostre és un servei molt especialitzat, a més ens consta que aneu vestits amb jaqueta ignífuga, amb casc, etc….que dificulta la comunicació amb la persona, però malgrat tot les infermeres de l’Helicòpter també cuideu molt al pacient, perquè cuidar és l’essència de la vostra professió. Es així, oi?

El nostre uniforme és part del nostre EPI. Portem un mono de material ignífug que és bastant gruixut (sobre tot patim de molta calor a l’estiu). També portem calçat de seguretat i un casc amb comunicació entre tot l’equip sanitari i aeronàutic. Ara hem afegit a tot això l’EPI especial per la situació de pandèmia (mascaretes, ulleres, monos..). El treball s’ha fet més dificultós i esgotador amb tot aquest material a sobre. Patim  molta calor i ens hem d’hidratar freqüentment.

Tot i ser un àmbit de treball tan particular, ja he dit que no deixem d’atendre persones (pacients i famílies) que possiblement passen per una de les pitjors situacions de tota la seva vida, igual que ho fan els nostres companys de les urgències hospitalàries i de les unitats terrestres del SEM.

L’atenció ha de ser àgil, ràpida i alhora segura. No podem oblidar que les persones que atenem necessiten, igual que en altres àmbits confort, calidesa, empatia, amabilitat i informació.

Com conjuguem totes aquestes variables en aquestes situacions tan estressants? Doncs moltes vegades, i a banda de la formació continuada que fem, fem ús de la nostra creativitat, intuïció i sobre tot de la voluntat de donar, a més d’una atenció tècnica professional impecable, una atenció humana com la que ens agradaria rebre a nosaltres mateixos i als nostres familiars en situacions similars.

6.- Finalment, com valores les campanyes endegades des de CODITA per donar suport a les infermeres a traves d’iniciatives com la recollida de material de protecció, el suport emocional en xarxes o els posicionaments per demanar al Departament més protecció per a totes vosaltres?.

Sentir el suport del Col·legi sempre és important, però en aquests moments encara més.

Els primers moments de la pandèmia han estat molt durs pels professionals, amb poc material de protecció, incertesa en els protocols a seguir, emocionalment també ens ha afectat ja que tots tenim famílies a les que protegir.

El posicionament del Col·legi demanant més recursos al Departament de Salut segur que ha estat determinant ja que són els representants de totes les infermeres del territori. Crec que haurien d’estar sempre presents en les taules de decisió sanitària del territori, en els seus diferents àmbits.

D’altra banda, em sembla perfecte que el pressupost destinat a activitats i formacions programades enguany i que no es podran realitzar, es dediquin a augmentar els recursos materials per treballar en millors condicions en els diferents centres sanitaris.

Com a suggeriment, m’atreveixo a proposar que el Col·legi reculli i canalitzi tot aquest coneixement i experiència que s’ha generat durant aquest mesos i també que es creïn espais de reflexió entre els líders que han dirigit aquesta crisis així com entre els professionals per tal de fer créixer la nostra professió.

També demanaria un suport especial i més proper pels col·legiats recent graduats que s’han incorporat a la professió en aquestes circumstancies tan excepcionals.