Un estudi realitzat per una infermera de CODITA identifica, descriu i avalua l’impacte del dolor en les activitats de la vida diària, quin son els factors de risc de cronificació d’aquest dolor i quin paper exerceixen els factors físics, cognitius i socials en l’impacte del dolor crònic oncològic en pacients amb mieloma múltiple¹.

• La localització més habitual del dolor neuropàtic ès en mans i peus; apareix de manera espontània i progressiva empitjorant en repòs i durant la nit.
• Els principals factors de risc per a patir dolor son el propi procés oncològic, el dolor mal controlat i els factors psicològics, particularment els catastròfics.
• La intensitat de dolor, la fatiga i el catastrofisme del dolor, el que més negativament interfereix en les activitats de la vida diària.

Per als pacients oncològics el dolor és una experiència molt habitual. De fet, el dolor és present en el moment de la diagnosi entre el 30% i 50% de pacients, i en fases avançades arriba al 70-90% (dels quals el 70% tenen l’origen del dolor en la progressió de la malaltia i el 30% es relaciona amb els tractaments o patologies associades).

A més, diferents estudis mostren que el dolor s’incrementa amb la progressió de la malaltia oncològica mentre que la intensitat, tipus i localització d’aquest dolor varia segon el lloc primari del tumor, extensió i progressió de la malaltia, així com del tractament emprat.

Sabem que el dolor crònic oncològic té importants repercussions en la seva vida quotidiana del malalt, provocant trastorns de la son, aïllament, falta de gana o disminució de l’activitat física, entre d’altres.

Per Sonia Expósito, infermera del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) i autora de la tesi “ l’objectiu era aportar informació rellevant que permetés conèixer millor el dolor en els pacients amb càncer. Entre altres qüestions perquè encara no es disposa d’un model teòric que permeti determinar amb precisió l’aparició del dolor o la seva persistència, tampoc el seu potencial impacte. I crec que disposar d’aquesta informació és essencial per desenvolupar millors tractaments, fins i tot per prevenir el dolor crònic i la discapacitat en les persones amb càncer”.

Els resultats

La tesi “Dolor crónico asociado al cáncer en adultos“² engloba tres estudis. El primer va identificar, descriure i avaluar l’impacte del dolor en les activitats de la vida diària en un grup de pacients³, atesos a l’Hospital Joan XXIII durant 2013 amb mieloma múltiple tractats amb bortezomib. El resultats mostren que la localització més habitual del dolor neuropàtic és en mans i peus, que apareix de manera espontània i progressiva, empitjorant en repòs i durant la nit. La limitació principal va ser la incapacitat per gaudir de la vida. La neuropatia perifèrica va ocupar el primer lloc en ordre d’importància subjectiva per al pacient, seguit de la fatiga i el restrenyiment.

El segon estudi es va basar en el model Delphi. Aquest mètode implica seleccionar un grup d’experts als quals es consulta a través de qüestionaris en un procés iteratiu fins a arribar al consens en les respostes. L’objectiu: identificar els factors de risc de cronificació del dolor oncològic més importants, i explorar possibles factors protectors. I els resultats mostren que els principals factors de risc van ser el procés oncològic, el dolor mal controlat i els factors psicològics, particularment el catastrofisme. Entre els factors protectors van destacar: el suport social, el tractament precoç del dolor, la personalitat optimista i l’adherència al tractament.

El tercer estudi implicava la realització d’un estudi multicèntric. Es va entrevistar a 156 pacients amb dolor crònic oncològic atesos en 5 hospitals de referència de Tarragona durant 2017 (Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, Hospital Sant Pau i Santa Tecla CAP Llevant, Hospital Pius de Valls, Hospital Sant Joan de Reus i Hospital del Vendrell ). L’objectiu era conèixer el paper que exerceixen els factors físics, cognitius i socials en l’impacte del dolor crònic oncològic en pacients amb càncer. I els resultats mostren que la intensitat de dolor, la fatiga i el catastrofisme del dolor  s’associen significativa i positivament amb la interferència del dolor en les activitats de la vida diària.  

Per tot això, Sonia Expósito infermera de la Unitat d’Oncohematologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i col·legiada de CODITA destaca que “els resultats ens mostren que el dolor neuropàtic repercuteix en la vida diària del pacient, deteriorant la seva qualitat de vida per això és fonamental que disposem d’una adequada avaluació i detecció precoç del dolor neuropàtic per minimitzar el seu impacte en la qualitat de vida del pacient”. Igualment, “la identificació dels principals factors responsables de la cronificació del dolor com el procés oncològic, el dolor mal controlat o el catastrofisme poden ajudar a desenvolupar instruments diagnòstics específics amb què identificar les persones en situació de risc, i crear programes preventius” i conclou “hem observat també que l’impacte del dolor en les activitats diàries del pacient no és només conseqüència de la intensitat del dolor, també influeixen factors psicosocials, i aquí és molt important vetllar pels factors protectors com el suport social o el tractament precoç del dolor”

¹ Tipus de càncer de la medul·la òssia
² Tesi dirigida por el Dr. Jordi Miró Martínez. Departament de Psicologia Universitat Rovira i Virgili
³ Es van incloure 22 pacients.