Més de la meitat de les infermeres de Tarragona, un 59,2%, han considerat abandonar la professió, segons un recent estudi. Les principals raons són l’estrès, la càrrega excessiva de feina i la manca de reconeixement professional. Aquesta situació ha portat un 31,7% d’elles a buscar alternatives professionals fora de l’àmbit sanitari, mentre que només un 26,7% assegura que tornaria a estudiar infermeria. Aquestes dades¹ evidencien, segons explica CODITA, “que les infermeres son un col·lectiu esgotat per la seva situació laboral i amb una valoració molt crítica del sector”.

Les infermeres de Tarragona, les que més prescriuen

Un 44,4% de les infermeres de Tarragona han prescrit de forma oficial, davant de només el 17,3% de la infermeres de la resta d’Espanya. Preguntades sobre quines poden ser  les barreres a l’avenç de la prescripció infermera, un 71,4% creu que les reticències d’altres professionals, un 55,6% la falta d’incentius econòmics, un 61,1% interessos polítics i un 26,2% falta d’interès de les pròpies infermeres. Igualment, l’àrea on més es prescriu és atenció primària, amb un 66,2% seguida de urgències extra hospitalàries amb un 25,8%.

Condicions laborals precàries

Les infermeres de Tarragona, tot i tenir una ocupació gairebé plena (99,3%), presenten una realitat laboral marcada per la inestabilitat i les desigualtats en relació amb la resta de l’Estat espanyol. Només un 21,2% té un contracte fixe estatutari (34% a nivell nacional), mentre que el 52,7% compta amb contractes fixos laborals, una situació molt superior al 22,9% nacional. La temporalitat continua sent un problema, amb un 16,4% de professionals en situació d’interinitat i un 9,6% amb contractes eventuals.

Pel que fa als àmbits de treball, destaca que només un 21,8% de les infermeres treballen en hospitals (33,1% nacional), mentre que un 17,9% ho fa en atenció primària (42,9% nacional). El treball en serveis especials (21,8%), com quiròfans i urgències, i en àrees sociosanitàries (5,3%) també representa una part significativa de l’ocupació a Tarragona.

La càrrega laboral és un dels factors més crítics: un 58,5% considera que té una càrrega de treball molt alta, especialment en àmbits com hospitalització (62,8%) i serveis sociosanitaris (57,7%). A més, un 83,9% realitza tasques que no li són competència, fet especialment habitual en consultes externes (55,8%) i àrees sociosanitàries (54,4%).

Impacte emocional: estrès i ansietat en augment

La pressió assistencial afecta psicològicament el 91,1% de les infermeres de Tarragona. Un 52,7% experimenta estrès amb bastanta freqüència i un 35,1% molt sovint. L’ansietat i l’insomni també són comuns: un 20,6% i un 14,5%, respectivament, declaren patir-ne de manera molt freqüent. Tot i això, només un 6,2% ha rebut ajuda psicològica proporcionada pel seu lloc de treball, mentre que un 26,9% ha hagut de recórrer a recursos particulars.

Els salaris baixos (3,5 sobre 10) i la dificultat per conciliar la vida laboral i personal (3,29 sobre 10) són altres motius que contribueixen al malestar emocional. A més, la percepció que la situació laboral ha empitjorat des de la pandèmia és aclaparadora: un 59,2% considera que ha anat a pitjor, especialment en àmbits com l’atenció primària (63,3%) i les urgències extrahospitalàries (63,1%).

Un col·lectiu altament qualificat i proper a la jubilació

Les infermeres de Tarragona compten amb una elevada experiència: un 40,8% té més de 21 anys de trajectòria professional. Tot i això, un 14,25% es jubilarà en els pròxims 10 anys, fet que podria agreujar encara més la manca de professionals al territori.

Quant a la titulació, un 28,6% ja disposa d’un títol d’especialista (més que el 18% a nivell estatal), destacant infermeria familiar i comunitària (66,7%). Malgrat això, un 40,5% voldria especialitzar-se i no pot, fet que posa de manifest la necessitat d’oferir més opcions de formació i desenvolupament professional.

Demandes clares: reconeixement i millores laborals

El 88,3% de les infermeres consideren imprescindible el reconeixement de la categoria A per a la seva professió, i un 69% creu que el fet de ser una professió feminitzada ha limitat el seu desenvolupament. També reclamen noves especialitats, especialment en àmbits com urgències (79,6%), cures crítiques (77,6%) i pal·liatives (78,6%).

Aquestes dades, expliquen des de CODITA “evidencien la necessitat urgent de millorar les condicions laborals, oferir més estabilitat i reconèixer la tasca essencial d’un col·lectiu que sustenta bona part del sistema sanitari. Sense aquestes mesures, el futur de la professió infermera a Tarragona podria estar en perill”.