Les infermeres del Col·legi d’Infermeres de Tarragona (CODITA) alerten que cada dia a Espanya es suïciden 11 persones, és a dir, hi ha una mort cada 2 hores i quart. A escala mundial, 703.000 persones es suïciden cada any, això suposa una mort cada 40 segons.
De fet, a Espanya el suïcidi és la primera causa de defunció entre els joves de 15 a 29 anys. Per la Dra. Georgina Casanova, infermera de CODITA, experta en salut mental i suïcidi, i sotsdirectora del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili “el suïcidi suposa gairebé el triple de morts que per accidents de trànsit, 13 vegades més morts que per homicidis, 90 vegades més morts que per la violència de gènere”.
Quan parlem de suïcidi cal especificar i diferenciar entre el suïcidi que és l’acte voluntari pel qual la persona posa fi a la seva existència amb la finalitat d’alleugerir el dolor, que creu que no cedirà, i considerant la mort com l’única solució; el para suïcidi que és l’acte danyós contra un mateix que aparenta suïcidi, però sense la determinació de morir; la ideació suïcida que són els pensaments sobre la voluntat de llevar-se la vida, amb o sense planificació o mètode; i finalment, l’intent de suïcidi que és la maniobra realitzada amb fins suïcides, però que no culmina amb la mort del subjecte.
En aquest context, la Dra. Casanova, infermera de CODITA, recorda que “per cada persona que mor per suïcidi, unes altres vint ho han intentat, és a dir, uns 80.000 intents a l’estat espanyol cada any. I sabem que els intents de suïcidi són de dues a quatre vegades més freqüents en dones, però que els homes quan ho intenten, utilitzen mètodes més letals. Per tant, tot plegat s’ha de tenir en compte quan estem davant d’una persona que acudeix al sistema sanitari buscant ajuda”.
De fet, el suïcidi és un fenomen multifactorial, i no hi ha una resposta única a per què una persona decideix posar fi a la seva vida, malgrat saber que hi ha alguns factors de risc o precipitants sobre els quals es pot actuar i també, que existeixen uns factors protectors que cal tenir en compte a l’hora d’abordar a la persona, per tal de potenciar-los. En aquest sentit, per Dra. Georgina Casanova cal “recordar que les persones que pensen en el suïcidi, sovint no tenen clar que vulguin morir, però sí que volen deixar de patir, i això cobra encara més importància amb els adolescents i joves. Per tot plegat, és important que puguin expressar les seves emocions, i puguin ser acompanyats, si cal per a un professional”.
Increment de suïcidis a Espanya
L’any 2022 a Espanya es van produir 4.227 morts per suïcidis, cosa que representa 11 suïcidis diaris. Un 74% van ser homes (3.126) i un 26% dones (1.101). La franja d’edat on més morts es van produir és entre els quaranta al cinquanta-nou anys, amb un total de 1.748 suïcidis.
Aquestes morts produïdes el 2022 representen un 5,6% més que les de l’any anterior, igualment s’observa un increment del 4,8% en els suïcidis entre els homes i un 7,8% més de suïcidi en dones.
Increment de suïcidis a Catalunya, però disminució a Tarragona
L’any 2022 a Catalunya van morir 607 persones suïcidades davant les 576 del 2021. Malgrat aquest increment, a Tarragona, com a la resta de províncies, excepte Barcelona, els suïcidis aquest 2022 van retrocedir. Concretament, a Tarragona l’any 2022 es van suïcidar 71 persones (53 eren homes i 18 dones), mentre que l’any 2021 van ser un total de 76 persones (59 homes i 17 dones).
Catalunya va ser l’any 2022 la segona comunitat autònoma espanyola on més suïcidis es van produir, per darrere d’Andalusia.
Factors de risc i protectors
La Dra. Georgina Casanova, infermera de CODITA i sotsdirectora del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili assenyala que hi ha diferents factors, tant a nivell individual com comunitari que predisposen al suïcidi “en l’àmbit individual tenim com factors l’edat, el sexe, antecedents d’una malaltia mental important, antecedents d’intents anteriors, estrès i esdeveniments vitals, antecedents familiars i la salut física. Alhora també hi ha factors a escala comunitària com: desastres naturals, guerres, estrès per desplaçament i aculturació, discriminació, accés a mitjans letals, estigma o barreres per obtenir accés a l’atenció a la salut”.
Igualment, explica “hi ha factors protectors com les relacions personals sòlides, les creences religioses o espirituals, estratègies d’afrontament, hàbits de vida saludables, existència d’un projecte de vida o l’autoestima”.
Per Georgina Casanovas, “el suïcidi continua sent un tema tabú en la nostra societat” per això conclou “cal que nosaltres, com a professionals sanitaris, tinguem la responsabilitat i les eines per aconseguir que se’n parli i com a conseqüència es destinin els recursos necessaris per poder prevenir el màxim possible aquesta forma de mort”.