En el marc de Dia de Tots Sants, CODITA analitza el tipus de dol que pateixen els cuidadors quan mort la persona a qui cuidaven
A l’Estat espanyol la població més gran de 65 anys se situa al voltant del 17% i es calcula que per a l’any 2050 les persones més grans de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població.
Arribar a la vellesa, sovint, implica necessitar d’un cuidador. El 86% de les cures que necessita una persona en una situació de dependència són proporcionades per la família, i el perfil clàssic de cuidador familiar és el d’una dona, entre 40 i 65 anys, amb vincles familiars, que assumeix la càrrega física i psíquica de l’atenció al familiar dependent, i ho fa, generalment, sense disposar de capacitació específica per desenvolupar la tasca de cuidar, no rep cap remuneració econòmica per la tasca realitzada, té un grau elevat de compromís cap a la tasca de cuidar caracteritzada per l’afecte, i ofereix una atenció sense límits d’horaris, les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. Per això, el 80 % dels cuidadors esmenten que la seva tasca de cuidador principal ha interferit en el seu oci, en el temps lliure i en les relacions familiars.
Això també suposa una càrrega de salut i emocional per la persona cuidadora. Els cuidadors pel fet de cuidar presenten empitjorament dels seus símptomes físics crònics, així com més ansietat, depressió i/o trastorns adaptatius amb sentiments de ràbia, culpa i pèrdua.
Malgrat tot, el cuidador crea un vincle afectiu i de compromís amb la persona que atén, i aquesta relació l’afectarà en el futur dol quan la persona a qui cuida mori.
Què passa quan un cuidador familiar deixa de cuidar?
Aquesta és la pregunta que l’infermer i doctor Gerard Mora, secretari del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA) es va plantejar en la seva tesi doctoral “Post cuidadors familiars. Estudi qualitatiu sobre la reconstrucció de la vida quotidiana”.
El terme dol en la nostra cultura sol referir-se al conjunt de processos psicològics i psicosocials que segueixen la pèrdua d’una persona estimada.
Alguns cuidadors poden presentar el dol anticipat, com explica Gerard Mora de CODITA “estem parlant d’un dol que s’inicia abans de la mort real de la persona cuidada i que permet l’acceptació gradual de la realitat, la possibilitat de resoldre tasques pendents i la reorganització de rols”. Ara bé, el més sovint es trobar-nos amb dos models de procés de dol en els cuidadors.
En primer lloc, el model d’alleujament o de millora, que planteja que després de la defunció de la persona cuidada, la cuidadora experimenta un alleujament físic i psicològic. En segon lloc, trobem el model d’estrès o de dol complicat, que planteja que els cuidadors poden experimentar un augment dels símptomes depressius com a conseqüència de la mort del familiar.
El que hi ha és una transició cap a una nova etapa vital, que a diferència d’un dol normal (que aproximadament dura un any i mig) pot perdurar en el temps. El buit de la tasca de post cuidar és transversal en tota la transició i, per tant, pot condicionar aquesta d’una manera favorable o inhibir-la. Així sabem que hi ha elements que poden facilitar el dol en els cuidadors familiars, com són: la preparació per a la pèrdua, el control del dolor i sofriment, l’actitud del cuidador envers la mort, el suport al cuidador, suport formal e informal al cuidador. Però, també, ens trobem amb elements inhibidors el dol com són: la dificultat d’expressió de sentiments, les tensions familiars, els símptomes incontrolables o problemes de comunicació entre cuidador i malalt.
En tot cas, senyala Gerard Mora de CODITA “els elements comuns en el procés la transició de post cuidar son: el buit, la reestructuració de la vida, i la sensació de manca de suport formal”.
I es que cal tenir present que “en la transició de la tasca de post cuidar les persones passen de tenir una estricta organització del temps basada en les necessitats de cures del seu familiar a experimentar una sensació de no saber què fer amb el seu temps” explica l’infermer.
Amb tot, la gran majoria de cuidadors presenten uns nivells de depressió significativament més baixos després d’un any de la defunció de la persona cuidada, que mentre exercien de cuidadors.
La reorganització dels temps després de ser cuidador
Sabem que fins a un 65% dels participants en l’estudi de la tesi doctoral va decidir dedicar part del seu temps al voluntariat i a l’associacionisme perquè la tasca social els apropa als sentiments positius de la seva vida de cuidador.
I es que “tot i les dificultats viscudes durant l’etapa com a cuidadors, els post cuidadors atorguen un significat positiu a l’experiència narrada, en què destaquen l’afecte i l’estima cap al seu familiar, i la satisfacció d’haver pogut cuidar-lo” conclou, Gerard Mora de CODITA.
Sobre CODITA
El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) reuneix més de 4.000 professionals – dels quals hi ha 380 infermers col·legiats i tota la resta són infermeres-, i compta amb seus a Tarragona i Tortosa. El Col·legi ofereix serveis de tota mena i fa una defensa activa de les necessitats sanitàries a casa nostra. Igualment, mira de respondre a les expectatives de millora i innovació d’una professió que vol la millora continuada i és clau per a la salut de la ciutadania del nostre país.
