El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els col·legis territorials de Barcelona (COIB), Girona (COIGI), Lleida (COILL) i Tarragona (CODITA) volem fer públic el nostre malestar per l’opinió expressada pel Sr. Sergi Boada, president del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), en l’article “A propòsit d’intervencions quirúrgiques i llistes d’espera” de la tribuna d’opinió del Diari de Tarragona del passat 24 d’abril; alhora que esmenar la descripció fallida i esbiaixada del procés quirúrgic que trasllada a la ciutadania.
A propòsit del personal complementari…
Diu l’article que “Per a fer una intervenció quirúrgica, el personal fonamental són els metges cirurgians i els anestesiòlegs i es necessita, també, un personal complementari. Entenem per personal fonamental aquell qui realitza la part del procés en la que resulta totalment imprescindible”. I és en referència al que ell considera “un tema bàsic; els quiròfans”, que el president del COMT erigeix la professió mèdica en ‘fonamental’ i ‘imprescindible’, entre les quatre parets de la sala d’operacions. Res a dir si no fos perquè aquesta afirmació –aplicable a qualsevol de les disciplines sanitàries– es manifesta amb caràcter excloent, contrària a la interdisciplinarietat dels equips quirúrgics i a l’ètica de la professió infermera.
Consell i col·legis volem recordar que les infermeres no som cap ‘complement’ en el quiròfan (fase intraquirúrgica) –com tampoc ho som abans (fase prequirúrgica) ni després (fase postquirúrgica)– i que l’acte quirúrgic implica molt més que la destresa d’un bisturí, una sutura o una intubació.
Nosaltres mateixes, infermeres i llevadores, realitzem cirurgies menors conformes a la nostra formació i competències i no per això, menystenim l’aportació que la resta de professionals fan des de les seves disciplines o especialitats.
A propòsit de l’excepcionalitat…
Avançant en la lectura, el Sr. Boada diu que “per explicar-ho millor; en un cas excepcional d’escassetat extrema de personal en el que s’hagués d’operar un pacient de totes, els metges podríem traslladar pacients, preparar-los abans de la intervenció i preparar el material quirúrgic abans i durant la cirurgia”. Un aclariment que obvia la naturalesa del procés quirúrgic i ignora la intensitat assistencial, física i psicològica, del preoperatori i el postoperatori; a vegades llargs i complexos per als pacients i llurs famílies o, fins i tot, amb desenllaç no desitjat.
Una situació d’excepcionalitat ‘a la carta’, que no es dóna ni en situacions de conflicte bèl·lic i molt menys reflecteix la nostra realitat social i sanitària, sobre la qual el president del COMT es pregunta “Però, i si la situació fos a la inversa? Malauradament, ni les infermeres, ni els auxiliars, ni els zeladors podrien anestesiar ni operar”. Una premonició apocalíptica.
A propòsit de la dedicació…
Com a tancament, anuncia “futurs articles” amb “possibles solucions” i n’avança dues com serien les polítiques d’incentius per resultats o l’efecte de la proliferació de pòlisses de salut privades que “Paradoxalment, o no, i gràcies a la dedicació extra d’aquests metges” –en referència als professionals que combinen la medicina pública i privada– “acabarà provocant un benefici pel sistema públic, contribuint a descongestionar-lo i a eixugar les llistes d’espera”. Activitat a temps parcial que, recordem, els metges poden realitzar gràcies a la continuïtat assistencial dels equips d’Infermeria i/o interdisciplinaris de qualsevol dels dos àmbits.
A més, volem aclarir que el pacient quirúrgic no és ‘quelcom’ que es du al quiròfan, s’opera i es torna a casa seva. La cura de les persones és un exercici de compromís en el qual les infermeres actuem de manera planificada durant tot el procés quirúrgic, inclòs l’instrumentari. Sempre al costat del pacient, ‘sense mirar-nos el melic’, vetllem perquè tingui l’atenció necessària abans, durant i després de la cirurgia. Una atenció que ha de ser sempre de la màxima qualitat i disposar de tots els professionals i recursos a l’abast.
Per tot això, Consell i Col·legis d’Infermeres demanem una rectificació de l’article del Sr. Boada, que considerem un despropòsit; alhora que desitgem que es tracti d’una opinió personal i no corporativa, en tant que president del COMT. Una opinió que considerem es desdiu de la realitat que vivim les infermeres, plenament integrades en equips quirúrgics interdisciplinaris i en els quals treballem amb la màxima professionalitat, com iguals i des de les respectives competències, amb companys metges i d’altres disciplines.
COMUNICAT EN PDF:
ENLLAÇ:
