Una infermera de Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) elabora un Manual Guia de cures al domicili de la persona terminal adulta per ajudar a la família i cuidadores a satisfer les necessitats de la persona terminal al domicili.
A la pregunta què es pretén amb l’elaboració d’aquest Manual? Sílvia Reverté Aragonés, infermera de CODITA explica que “es tracta d’orientar a la família per saber que fer en els darrers moments. Sovint el cuidador té la sensació que no sap acompanyar la persona que està al final de vida i això els fa sentir culpables”.
Per tant, és important que el cuidador sàpiga cuidar i conegui les eines que té al seu abast per donar el màxim benestar possible a la persona estimada que s’està morint. Això li permetrà afrontar la situació d’una manera més satisfactòria.
El Manual fa un repàs a quin tipus de necessitats es poden trobar les persones que encaren el final de vida a casa, i com donar-li una resposta correcte. Per això, analitza necessitats físiques o fisiològiques com : l’alimentació, l’eliminació, la higiene, la mobilitat, el repòs i la son, o la sedació, entre d’altres. També necessitats socials o familiar, emocional o psicològiques com l’estat d’ànim o la depressió, o necessitats de tipus espiritual.
Com explica l’autora “ es tracta de conèixer quines poden ser totes aquestes necessitats tant físiques com emocionals, i com acompanyar, cuidar i donar suport al pacient, i a la vegada ajudar a aquest a sentir-se millor, a preparar-se i poder acomiadar-se o simplement estar en calma, en pau i principalment sense por”.
Per tant, el Manual vol, sobretot, ensenyar al cuidar a parlar amb el pacient, a que pugui expressar el que sent i el que vol, i que pugui escollir com serà el seu final i amb qui.
Els beneficis de la mort a domicili
La bibliografia deixa clar els beneficis de la mort a domicili, com que permet mantenir la continuïtat de la vida quotidiana de la persona que, en els seus darrers moments, s’envolta dels objectes que han format part de la seva vida, augmenta el confort i es redueixen els riscos de l’hospital, com poden ser les infeccions nosocomials o la desconnexió del medi social i familiar.
Alhora també suposa beneficis per al sistema de salut ja que s’aconsegueix una millor utilització dels recursos en salut, es disminueix la possibilitat de caure en l’acarnissament terapèutic, evitant tractaments innecessaris, i es redueixen les llargues estades hospitalàries, que impliquen un elevat cost.
Malgrat això, cal destacar les dades de l’observatori de la mort de l’any 2017 a Catalunya pel que fa el lloc on moren les persones, i hi ha una clara dominància de l’hospital: a l’hospital van morir el 48% de les dones, i el 57% dels homes; a la residència sociosanitària: un 27% de les dones, i un 19% dels homes, mentre que a domicili, només hi van morir el 19% de les dones, i el 19% dels homes.
Per a Sílvia Reverté “les infermeres no hem d’oblidar mai la humanització de la nostra professió, tot i els temps actuals, ens hem d’empoderar en el nostre paper principal, que és el cuidar i atendre al malalt i la seva família de la millor manera possible. Per això, és molt important totes les eines que puguem utilitzar i facilitar a les persones que tenim al nostre entorn. La mort ha de deixar de ser tabú i hem d’assumir que forma part de la vida. Per això, és important una comunicació clara i fluida amb les persones que han decidit cuidar i tenir a casa la persona fins al final de vida.
