Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García. Banc d’Imatges Infermeres
El projecte “Malaltia crònica i hospitalització durant la infància; conseqüències en el nucli familiar”, premiat amb el Tercer Premi al Millor Treball de Final de Grau a la Jornada de Recerca del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona (CODITA), estudia les conseqüències en el nucli familiar de l’hospitalització infantil a causa d’una malaltia crònica.
L’ingrés a l’hospital d’un nen o nena mai ha estat fàcil, i més quan es tracta d’un fill. Suposa l’aparició de pors i preocupacions en tots els membres de la família, a més de molts canvis en el funcionament quotidià d’aquesta. D’altra banda, cal tenir en compte que només 3 de cada 10 persones de la Unió Europea tenen algun tipus de flexibilitat laboral, que els podria permetre estar i seguir tot el procés d’ingrés del nen.
L’hospitalització d’un nen impedeix l’assistència a l’escola, i en conseqüència, la socialització amb els companys de classe; a més d’ afectar també la vida social i laboral dels pares. I si, a la situació d’ingrés hospitalari se l’acompanya del diagnòstic d’una malaltia crònica i del fet d’haver de conviure amb ella des de ben petit, les conseqüències tant en el nen com en els pares es veuen agreujades.
Per tant, l’hospitalització, tant en adults com en nens, pot presentar-se com una situació hostil i ansiosa, amb suficients elements objectius per a què sigui percebuda com un esdeveniment traumàtic per a molts pacients; però amb magnituds més significatives en el cas concret dels infants. De manera que genera diferents conseqüències com: estranyament, limitació de mobilitat, pèrdua d’intimitat i de privacitat, pèrdua de control ja que un cop ingressat, el pacient perd el control de la seva activitat quotidiana, o separació del marc social habitual, entre d’altres.
De fet, segons l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya del 2017¹ el nombre de nens/nenes hospitalitzats va estar prop de 430.
Resultats
Després de l’anàlisi dels diferents articles escollits, es pot concloure que les principals conseqüències resultants de l’ingrés d’un infant són les psicològiques. Tant en els propis nens com en els pares i mares. La gran majoria dels estudis escollits fan referència als efectes negatius en l’esfera psicosocial dels pacients i el seu entorn.
D’una banda, els pares sofreixen i es preocupen per la salut dels seus fills; i de l’altra, els nens i nenes pateixen per les repercussions en el seu ambient i per les reaccions i/o actituds dels seus pares.
La depressió, l’ansietat i la mala percepció de la qualitat de vida són els efectes més comuns en els adults amb fills ingressats i amb malalties cròniques.
En la majoria dels casos les mares són les principals cuidadores, solen demanar permisos a les feines i/o reduir la seva jornada laboral per poder estar més hores amb el seu fill o filla. En algunes ocasions, inclús, han hagut de renunciar a la seva feina i estar-se en situació d’atur.
De les malalties cròniques més comuns en la infància, l’asma és molt típica i produeix moltes conseqüències psicològiques pel que fa al seu control, i els cuidadors no saben com abordar les situacions de crisis i l’estrès que això els produeix. Pel que fa a les malalties mentals, en concret l’anorèxia, els resultats demostren que els nens i nenes no tenen consciència de malaltia, per la qual cosa, no es plantegen les possibles conseqüències de la malaltia, ni en ells mateixos ni en els seus cuidadors i familiars més pròxims. És per això que, en aquestes situacions l’impacte emocional en els cuidadors és molt major, i a més, les conseqüències psicològiques i la càrrega del cuidador també augmenten.
Pel que fa a la figura de la infermera, els familiars i els propis pacients valoren molt positivament el seu paper d’acompanyament i d’apoderament. Per aquesta raó, la infermera de Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) i autora de l’estudi, Paula Martí explica “l’educació sanitària és la clau en les intervencions infermeres. Cal potenciar aquesta eina en totes les malalties i al llarg de tot el procés; en el cas de la necessitat d’ingrés hospitalari, és important iniciar-la abans d’aquest i donar-la per acabada un temps després, no limitar-nos només als dies d’ingrés”.
Metodologia
La metodologia del treball ha estat la revisió bibliogràfica dels assajos clínics publicats en els últims deu anys que analitzen les conseqüències de l’ingrés a l’hospital d’un nen.
¹(Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social, 2018), el nombre de nens hospitalitzats entre zero a quatre anys, va ser de 138, de cinc a catorze anys havien estat 125 nens, i del grup de quinze a vint-i-quatre anys, van estar-ho 164.
