El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona considera que l’exclusió de la infermeria de la Comissió d’Avaluació i Control, omet competències infermeres i rescindeix els drets de pacients i famílies

Dimarts, 24 de novembre el Congrés dels Diputats acull la ponència sobre la Proposició de Llei Orgànica de regulació de l’eutanàsia (122/000020 de 31 de gener de 2020). Estem davant d’una qüestió que genera gran controvèrsia i que s’hauria d’abordar amb voluntat de consens social i, molt especialment, el de les professions sanitàries, atès que la seva aprovació suposarà la seva inclusió en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut.

Però, un cop més, infermeres i infermers ens veiem relegats a un segon pla, en una proposició de llei que recull una única vegada a la infermeria en la seva redacció i en qualitat d’ “informada”; ignorant la nostra presència en la Comissió de Control i Avaluació per a la prestació d’ajuda per morir i les garanties que cal observar en la seva aplicació.

La família tampoc té millor sort que, tot i tenir dues mencions, figura sempre com a subjecte passiu en un procediment summament delicat i que hauria de preveure components compassius envers totes les persones afectades per la decisió en qüestió.

En aquest marc tan poc favorable, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) hem de, un cop més, alçar la veu i recordar als nostres governants que:

• La infermeria és una ciència de la salut i, com a tal, una veu autoritzada per a la presa de decisions que afecten els nostres pacients.
• Que el Codi d’Ètica de les infermeres i infermers de Catalunya, en el capítol “Valors infermers i compromís ètic” (secció Responsabilitat), dedica específicament quatre articles a la regulació de la professió en el procés de “Final de vida:
• (Article 27) La infermera, en el marc de la legislació vigent, vetlla perquè en el procés de final de vida es respectin les creences i valors que han donat sentit a la vida de la persona atesa i perquè mori d’acord amb el propi ideal de bona mort.
• (Article 28) La infermera acompanya la persona atesa en tot el procés de fi nal de vida, li proporciona el màxim confort i benestar possible i procura facilitar el suport adequat a la família i/o persones significatives.
• (Article 29) La infermera té la responsabilitat de participar en la presa de decisions clíni-ques sobre el fi nal de la vida amb l’equip de salut i la persona atesa o amb la família i/o persones signifi catives quan la persona atesa no pot decidir o així ho desitja. És especialment important que aporti la seva valoració pro-fessional davant les decisions relacionades amb l’adequació i/o limitació de l’esforç terapèutic, el rebuig al tractament i la sedació.
• (Article 30) La infermera vetlla, en el marc de la legislació vigent, perquè es respecti la planifi cació anticipada de decisions sanitàries o les voluntats anticipades, en el cas que la persona atesa així ho hagi expressat i/o disposat.

Tots aquests valors ètics que regeixen la nostra professió són fruit de la capacitació i experiència en la cura de les persones, també en la fase de final de vida. Per això, no deixa de sorprendre’ns que el capítol III sobre “Procediment per a la realització de la prestació d’ajuda per morir” (article 8, punt 1) de la proposició, disposi que “Una vez recibida la solicitud de prestación de ayuda para morir a la que se refiere el artículo 5.1.c), el médico o la médica responsable en el plazo máximo de dos días, una vez verificados que se cumplen los requisitos previstos en el artículo 5.1, a), c) y d), realizará con el o la paciente solicitante un proceso deliberativo sobre su diagnóstico, posibilidades terapéuticas y resultados esperables, así como sobre posibles cuidados paliativos, asegurándose de que comprende la información que se le facilita”. L’omissió de la figura de la infermera en l’esmentat article:

• Omet competències professionals, que rescindeix exclusivament al metge o la metgessa responsable, obviant els nostres coneixements sobre àmbits tan propis com són les cures pal·liatives.
• Restringeix els drets recollits en la “Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària” de 2015, en el seu capítol 5 (“Autonomia i pren decisions”, que recull i posa en valor el Document de voluntats anticipades), perquè minva l’accés a la informació de pacients i familiars.

En aquest sentit, i a favor de la qualitat assistencial del pacient, el CODITA considera imprescindible millorar la proposició i establir el caràcter multidisciplinari de la Comissió d’Avaluació i Control que ha d’incorporar diversos professionals sanitaris per oferir visió holística del pacient, com són la infermera, el psicòleg/oga, el treballador/a social o altres, a més del metge/essa.

Pel que fa a la delimitació de l’àmbit de prestació de l’ajuda per morir que, un cop aprovada s’incorporarà a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut per garantir el seu finançament públic, les infermeres i infermers de Tarragona sol·licitem que es restringeixi als centres de salut públics i concertats per evitar la proliferació d’activitats lucratives entorn d’aquest dret.

En resum, considerem que aquesta és una proposició de llei que aborda una situació de la màxima complexitat i, com a tal, requereix una major participació de la infermeria en les decisions i consensos. Una disjuntiva que superposa valors ètics, drets i procediments que afectaran l’exercici de la nostra professió i el futur dels nostres pacients.