1.- Quines son les primeres decisions que preneu a la Clínica amb l’arribada de la pandèmia?

En el primer que pensem és en un pla de contingència. Ens plantegem com el nostre centre, els nostres professionals, la direcció gerència i la resta del comitè de direcció podem fer front a la pandèmia. Partíem, però, del desconeixement i eren molts els dubtes que teníem, a més, les recomanacions del Departament de Salut que canviaven pràcticament hora a hora i, això suposava un esforç d’adaptació important perquè la nostra Clínica els pogués portar a terme.

Som un centre petit, amb un grau de complexitat baix, no tenim unitat de cures intensives i, per tant, treballem sempre planificant quins pacients podrem atendre i quins recursos materials podem necessitar.  Però de sobta ens hem d’adaptar a una situació nova amb un alt grau d’incertesa  que no ens permet planificar res.

Tot els professionals, també administratius, personal de la cuina, etc… vam fer un gran esforç per adaptar-nos i respondre a la nova situació fent jornades eternes on vam acabar exhausts i amb la sensació de no haver fet suficient. Certament, en els moments inicials tot va ser molt improvitzat.

2.- De fet, la vostra Clínica s’ha hagut d’adaptar a forces canvis per la crisi de la COVID-19. Des de la Regió Sanitària de Terres de l’Ebre se us va demanar assumir durant la pandèmia els parts i la pediatria que habitualment feia l’Hospital Verge Cinta de Tortosa. Com us vau organitzar? Quins canvis d’espais vau haver de fer?

Sí, el 13 de març es decretava l’estat d’alarma i als 15 dies, el 27 de març, feien el trasllat. Però la decisió es va prendre la mateixa setmana, després d’una valoració per part de la regió sanitària de les Terres de l’Ebre i l’aprovació dels caps de toco-ginecologia, pediatria i preventiva de l’Hospital Verge Cinta de Tortosa. Ens va sembla que passàvem un examen, i de cop tot el que havíem planificat va canviar. Vam haver de desmuntar la clínica, tota.

I vam acollir l’ASSIR, la consulta de matrona i ginecòleg. Les consultes externes de toco-ginecologia de Hospital Verge Cinta de Tortosa, les urgències pediàtriques, les urgències ginecològiques i les obstètriques. També l’hospitalització ginecològica, obstètrica i pediàtrica, i la unitat de neonatologia.

Hi havia professionals que treballaven als dos centres, però altres no, i per a ells la clínica era un espai desconegut, sobretot pels professionals d’infermeria i tècnics en cures auxiliars infermeria. Malgrat això, entre tots els professionals va haver una predisposició incondicional, des del primer moment, per prioritzar les cures del pacients, garantir la seva seguretat i la qualitat dels serveis que oferíem, en equips diferents, en espais diferents i en condicions diferents.

La comunicació i l’adaptació a les noves situacions es va dur a terme des del minut 1 fins al final d’aquesta convivència, l’empatia estava en el nostre dia a dia, per sobre dels garants. Tots som professionals assistencials, tots junts sumem i tots junts fem territori.

Es van reorganitzar quatre de les plantes del centre, en tots els aspectes: espais, dotació de recursos materials, infraestructures, recursos humans, atenció assistencial, neteja d’espais, manteniment, recollida de residus, cuina, bugaderia…

En quant al circuit COVID-19 i NO COVID-19, tot i que la nostra Clínica ja els tenia preestablerts, l’incorporació dels professionals de l’Hospital Verge Cinta va suposar incrementar la complexitat i, per tant,  haver de fer noves modificacions en els circuits per adaptar-les al volum i complexitat que suposava l’acollida.

3.- També vau haver de muntar una UCI, ja que a la Clínica no en teniu. Per què aquesta UCI? Vau atendre pacients? Quin tipus de pacient?

Sí, va venir donat pel trasllat de la UCI neonatal des de l’Hospital cap a la nostra Clínica. Això suposa assumir parts amb més risc, amb possibilitat de nounats més prematurs i de més complexitat, que poden precisar d’una unitat de cures intensives específica amb personal molt específic i qualificat.

4.-L’entrada de nou personal provinent del Verge Cinta per assumir les tasques de pediatria i obstetrícia va suposar també canvis importants en organització interna d’espais de la Clínica Ens expliques com ho vau organitzar i què va suposar l’arribada d’aquests professionals?

El primer era evitar que els arbres no ens deixessin veure el bosc, després seguir les recomanacions del Departament i canviar: equips, torns, llocs…intentant garantir al màxim la seguretat de l’atenció, la seguretat del pacient i la seguretat dels professionals. Suposo que ara puc mirar enrere i dir que ho vam aconseguir. Estic molt orgullosa del meu equip. El balanç és molt positiu, crec que els nostres companys de l’Institut Català de la Salut han vist en primera persona, que tenen un companys  professionals a la Clínica Terres de l’Ebre molt humils, però amb una gran capacitat d’atenció, cura i empatia. Professionals que coneixen els seus límits, que es troben en un espai del territori necessari perquè la resta faci més i millor. Penso que som o representem el passat de la sanitat (la cobertura privada o per mutualitat), adaptat en part a l’actualitat de la sanitat pública. Som un centre públic de propietat municipal. I no és fàcil però sí possible, si tots entenem els nostre lloc en la cura holística del pacient.

5.- En el vostre cas, heu pogut accedir a materials de protecció? Se us ha fet arribar o com us heu hagut d’organitzar? De fet, crec que vau ser dels primers en establir protocols i procediments per esterilització de bates, és així?

El passat ens proporciona experiència i coneixements per fer front a diferents situacions, el COVID-19 encara que desconegut, sí que ens portava a un control dels nostres consums, cosa que no ens era desconegut.

Els nostres orígens venen de l’empresa privada, on no sempre tens accés a tot els que voldries, ni en la quantitat que voldries, i on s’ha de justificar molt tot el consum i el motiu del mateix.

El Departament de Salut va unificar les compres, això va tenir els seus reptes. Però la situació ho requeria i des dels comandaments vam fer tot el que va estar a les nostres mans per garantir que els nostres professionals tinguessin equips de protecció individual sempre, fent algun que altre viatge a Sant Sadurní d’Anoia a buscar comandes, establint protocols segurs sobre la utilització dels recursos materials, fent un control estricte del consum i utilització dels mateixos. Això era una tasca sobreafegida a la situació, poc reconeguda però d’un valor immens. No tinc paraules per qualificar la persona del centre en qui recau tot això, és única.

6.- Creus que la tasca que heu fet durant la crisi del COVID-19 no ha estat del tot reconeguda a nivell social i institucional, per no ser un dels grans Hospitals públics? En què creus que ha estat fonamental la tasca que la infermeria de la Clínica ha fet durant la pandèmia?

Nosaltres no solem sortir als mitjans, en els moments en que una pandèmia deixa morts de forma diària, els petits grans de sorra que aporten alguns professionals, que fan més fàcil el camí dels altres, té molt de valor però se sobreentén que és el que toca.

El nostre centre va deixar de fer la seva activitat, els nostres professionals del primer a l’últim no van dubtar en fer tot allò que es necessitava, però ara, la nostra supervivència està en dubte i penso que no és just. No volem reconeixements, ni excepcionalitats. Simplement volem continuar formant part de la sanitat de les Terres de l’Ebre, en el paper que desenvolupem, que no hem triat, però que entenem que s’ha de fer. Algú ha de donar aquesta cobertura i no hem de discriminar, ni als que no tenen recursos, ni als que els tenen i se’ls poden permetre.

7.- Heu recuperat ja la normalitat dels espais? Com ha anat desmantellar tot el que vau organitzar?.

Crec que el que enteníem per normalitat no tornarà a ser igual. Si que tenim totes les coses on les teníem abans, però els nostres pacients han canviat: tenen uns altres dubtes, unes altres necessitats, unes altres pors. Els hem d’atendre de forma diferent: per ells i pels professionals.

Però els professionals també han canviat, i no els hem donat temps per digerir-ho i ara els estem demanant un esforç més i intentar recuperar l’activitat que no hem fet. No és just i com infermera que sóc pateixo per ells i sento impotència de no poder assegurar moltes coses com a directora.

8.- Finalment, com valores les campanyes endegades des de CODITA per donar suport a les infermeres a traves d’iniciatives com la recollida de material de protecció, el suport emocional en xarxes o els posicionaments per demanar al Departament més protecció per a totes vosaltres?.

Estic orgullosa de formar part d’aquesta junta del Col·legi, la nostra presidenta porta una gestió immillorable, durant aquesta pandèmia ha tingut cura de tota la infermeria de la província, més enllà del que era la seva responsabilitat. Ha prioritzat recursos econòmics dels Col·legi per aconseguir proporcionar a cada centre tot allò que li costava aconseguir: mascaretes, pantalles, bates… Durant tota la seva carrera professionals ha despuntat per la seva gran capacitat de gestió, de cohesió d’equips, de gestió de persones i recursos.  És tot un privilegi poder aprendre d’ella dia a dia.

El seu criteri, el seu saber estar fa que les infermeres de Tarragona puguem estar tranquil·les tenim una gran professional de la infermeria vetllant per totes nosaltres.