conformitat per la forma i el fons de l’anunciada com a “paga sanitària” i reclamen que la prioritat sigui invertir, a present i a futur, en un Sistema de Salut superat per la necessitat assistencial
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) s’ha adherit avui al “Decàleg dels professionals de la salut per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya” que recull les propostes de canvi, a partir de les lliçons apreses durant la COVID-19.
El document és fruit una prospecció dels “efectes devastadors de la crisi sanitària sobre un sistema de salut escurat i amb mancances estructurals que només s’ha salvat per la fortalesa de la naturalesa intrínseca que defineix la cura de les persones i la capacitat de treball en equip de les diferents professions sanitàries que ens hem alineat per minimitzar l’impacte del coronavirus sobre la població”,han manifestat fonts del Consell.
Les mesures proposades vénen encapçalades per la necessitat d’un nou “Pacte per la Sanitat” fruit d’un acord majoritari de les forces polítiques, a nivell de l’Estat i de Catalunya, per tal d’habilitar els recursos per fer les reformes necessàries i posar la sanitat pública al nivell que demana la societat. L’experiència de la COVID-19 ha evidenciat que la salut de les persones és prioritària.
També es reclamen més recursos econòmics per garantir els serveis sanitaris d’acord amb el nivell de vida i les necessitats de la població. La inversió es xifra en 5.000 milions d’euros addicionals, en un període màxim de tres anys.
La millora de les condicions i recursos dels professionals de la salut, en el marc de la despesa ordinària (60%), és una altra de les reivindicacions que apel·la a la creació d’un marc específic que abasti les condicions contractuals i retributives dels professionals, especialment els més joves i els que estan en període de formació especialitzada. “No podem comptar amb un sistema de salut de primera amb salaris de tercera i basat en models laborals funcionarials massa rígids i burocràtics”, diu el manifest.
S’estima que la inversió en equipaments i infraestructures ha d’arribar al 40% per corregir l’obsolescència d’infraestructures, equipaments i equips amb especial atenció a la inversió tecnològica per avançar en la telemedicina i la salut digital que tan necessària i eficaç ha estat durant la pandèmia.
El decàleg també recull fortaleses com el professionalisme amb què, tot i les retallades sistemàtiques del sistema en els darrers anys i la situació excepcional de la pandèmia, els diferents col·lectius de la salut han garantit l’atenció de qualitat.
En la mateixa línia, es posa en valor el coneixement i l’opinió dels professionals que han de ser l’eix de la reforma i millora del sistema de salut. “La gestió clínica i professional ben alineades són garantia d’èxit”, relata el document.
També es reclama una organització sanitària, en el marc del Pla de Salut de Catalunya, més col·laborativa. Amb objectius i reptes assistencials i sistemes d’avaluació definits que s’han de desenvolupar de manera participada entre l’administració, els gestors dels centres sanitaris i els professionals. Es demanen millores en la capacitat i autonomia de gestió de les organitzacions sanitàries i dels professionals per promoure l’autorganització i la multidisciplinarietat que permeti incorporar noves professions als equips assistencials. Iniciatives que unides a models laborals més flexibles.
El decàleg recull una reivindicació històrica de les professions sanitàries que, amb el pacient en el centre del sistema, facin possible la coordinació entre àmbits assistencials per resoldre les necessitats de salut individuals i col·lectives.
Dissociar la prestació dels serveis sanitaris dels socials és un greu error i es reclama la integració d’ambdós sistemes per protegir la població més vulnerable. En aquesta línia i com a exemple, la necessitat de crear un nou model d’acompanyament de la gent gran apropi més serveis a les llars i garanteixi l’atenció (sanitària i social) en les residències, tal com ha demostrat la COVID-19.
La Salut Pública és un altre dels aspectes a reformar amb la dotació de noves estructures que permetin afrontar nous reptes, episodis d’emergència epidèmica i de prevenció i protecció de la salut, amb la participació dels ciutadans. En aquest àmbit és prioritària la coordinació de la xarxa assistencial i els organismes de l’Estat i internacionals. El document, també fa menció als reptes del canvi climàtic i l’impacte sobre la salut de la població.
Per últim, el document demana que es treballi en la prevenció i protecció dels pacients i dels professionals, sobretot pel que fa a la provisió de material i d’equipaments estratègics, garantint-ne l’abastiment amb producció industrial de proximitat.
En definitiva, els professionals de la salut volen que l’experiència viscuda amb la pandèmia ens faci aprendre dels errors però, també, aprofitar l’oportunitat de reforçar i créixer en els encerts i fortaleses detectades. “La pandèmia de la COVID-19 ha obert els ulls als responsables polítics i al conjunt de ciutadans i ha demostrat la importància transcendent d’un bon sistema de salut, basat en unes estructures professionals i uns equipaments sòlids, per donar estabilitat a la societat. Sense salut no hi ha economia i sense salut no hi ha futur. Ara és el moment d’afrontar el compromís i destinar al Sistema de Salut de Catalunya tot el que necessita per garantir el futur del país”, clou el document.
El Decàleg compta amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la Societat Catalana de Gestió Sanitària i el mateix Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
Sobre la paga sanitària
Els responsables del CCIIC també han volgut manifestar la seva disconformitat per la forma i el fons de l’anunciada com a “paga sanitària” pel Govern de la Generalitat de Catalunya i que es preveu s’aprovi per decret llei el pròxim dimarts, dia 16 de juny. “Tot i que estem acabant d’avaluar la transcendència d’aquesta mesura econòmica, la prioritat és invertir, a present i a futur, en un Sistema de Salut clarament superat per la necessitat assistencial. Les infermeres i infermers som professionals i la humanització de la cura no té res a veure amb l’heroïcitat. No hi ha diners que paguin el patiment d’aquesta pandèmia. Les retribucions salarials i les minses ràtios professionals que tenim són un deute històric agreujat per les retallades continues”, han dit.
(Fotografia: Banc d’Imatges Infermeres, ©Ariadna Creus i Àngel García)
