1.- Les tasques infermeres en un sociosanitari ja son força complexes donat el perfil de les persones que hi estan ingressades, amb patologies cròniques invalidants o d’alta complexitat. Com heu viscut en aquest entorn l’amenaça i arribada del COVID19?

En el nostre centre, Residència Lo Parralet , hem reforçat la prevenció i des del 5 de març vam iniciar el confinament de tot els residents per intentar evitar l’arribada del COVID19 al centre. Al disposar de formació en la gestió davant incidents per NBQR (nuclear, biològica, química i radiològica) vaig començar a implementar mesures d’actuació abans dels procediments oficials. Això també ha generat que tinguès que desenvolupar un procediment de treball més exhaustiu per detectar els casos el més aviat possible.

L’amenaça de COVID19 va causar estrés a alguns gerocultors, i això va requerir una intervenció personalitzada per a disminuir el seu estrés i ansietat amb informació detallada i reforçament dels protocols de seguretat personal.

Un problema fonamental ha estat, des del meu punt de vista, l’excés d ‘informació en alguns mitjans de comunicació i el to agressiu amb el que informaven, això (només sentint sense escoltar) generava ansietat no només a alguns pacients sinó també a alguns membres de l’equip.

2.- Han estat les patologies que heu de tractar (fractures, rehabilitació, cures pal·liatives, subaguts) un problema afegit alhora de tenir cura d’aquests pacients en l’entorn COVID19?.

Si, ja que es van suspendre totes les visites de consultes externes i vam necessitar realitzar una visita a l’Hospital Joan XXIII per una resident. Això ens va comportar la necessitat de coordinar-nos amb les ambulàncies de Transport Sanitari No Urgent, que van traslladar la dona a l’Hospital, amb l’Hospital i amb la familia.

3.- Com heu fet el seu seguiment i tractament d’aquests pacients tant si eren negatius com positius de COVID19?

Afortunadament no hem tingut cap positiu de COVID19 ni cap pacient afectat. Però a més a més hem sigut molt estrictes en el control diari de constants i de marcadors de agreujament del pacient, mesurant tots els dies l’oxigen en sang, la temperatura axil·lar, la freqüència respiratòria, la freqüència cardíaca i la tensió arterial.

4.- Heu hagut d’aïllar zones com a qualsevol altre centre sanitari, davant de la sospita d’algun positiu o confirmació de positiu? Com ho heu organitzat?

Afortunadament no hem tingut cap cas, però vam dissenyar un procediment d’aïllament de cas per si teniem algú on empravem els espais de fisioterapia com habitació per aïllar.

5.- Com estan vivint els pacients ingressats aquesta situació complexa (també em refereixo a si tenen por) i l’aïllament dels familiars ?

Els pacients ho han viscut amb incertesa al començament i por, però vam desenvolupar una tasca d’informació continuada aportant dades actualitzades i insistint en que nosaltres no teniem la mateixa situació que altres comunitats autònomes que sortien als mitjans de comunicació.

Per disminuir l’estrés vam organitzar activitats diferents com vermuts al terrat, activitats de lleure amb la nostra educadora social, la Berta i la directora Sonia va aconseguir instal·lar Skype al ordinador de la sala d’estar per afavorir la comunicació diària dels residents amb les seves families “cara a cara” on-line.

6.- Les residències i els sociosanitaris han estat enormement castigats pel virus del COVID19. Per què creus que això ha passat? I com heu fet front a la situació?

La prevenció és una eina fonamental per prevenir els contagis, crec que hi ha un problema de ràtios que fa que alguns dels centres hagin estat desbordats i no hagin pogut assolir el control dels seus residents. D’altra banda, nosaltres treballem en equip amb la nostra Àrea Bàsica de Salut Vandellòs-Hospitalet de l’Infant i hem reforçat els protocols de treball per si ens trobessim algú cas.

7.- Finalment, com valores les campanyes endegades des de CODITA per donar suport a les infermeres a traves d’iniciatives com la recollida de material de protecció, el suport emocional en xarxes o els posicionaments per demanar al Departament més protecció per a totes vosaltres?.

Agraeixo el suport emocional en xarxes a totes les companyes infermeres i sanitaris (tècnics en emergències sanitàries, tècnics en cures auxiliars d’infermeria, metges, farmaceùtics…segur que em deixo algú….).

El posicionament per demanar al Departament més protecció i eines com els equips de protecció individual adients per desenvolupar la nostra tasca amb seguretat ha estat fonamental per aconseguir concienciació de la importància de la planificació i previsió dels materials de protecció davant d’epidèmies com aquesta (o les futures).

De fet, han estat diversos els actes de solidaritat cap als professionals. En el nostre Centre hem rebut material de particulars i entitats locals del territori que hem agraït molt.  Al nostre perfil de facebook es pot veure totes les entitats i particulars que ens han aportat material, no nomès de protecció sinó també d’esbarjo com pel·lícules de DVD clàssiques, llibres…