1.- Davant la pandèmia per COVID19, el Departament de Salut a través del Col·legis professionals va fer una crida a professionals de la salut per incorporar-se al serveis sanitaris. En el cas de les estudiants de 3rt i de 4rt curs del grau d’infermeria se us va oferir contractar-vos. Com et va arribar la possibilitat d’incorporar-te? Per què a Urgències d’Hospital? T’ho vas pensar molt? Per què?
Des de la URV se’ns va demanar un llistat de gent matriculada al Treball de Final de Grau amb les nostres dades, aquest va ser entregat al Departament de Salut, i va ser així com va començar la crida.
La trucada del Departament va ser esperada amb molta il·lusió i ganes durant uns quants dies, i desprès, la trucada per dir-nos on anàvem. Se’m va fer etern fins el moment que vaig rebre la trucada per ser entrevistada per recursos humans de l’ Hospital Verge Cinta de Tortosa.
Quins nervis aquell dia! Juntes però separades, amb la resta de companyes i amigues de la universitat, esperant ser entrevistades una a una. Va ser en aquesta entrevista on em van comunicar que m’havien assignat al servei d’urgències, que consideraven que tinc potencial per estar en aquest servei. No m’ho vaig pensar gens, amb por però amb moltes ganes, vaig dir que si!
2.- Recordes com va ser el teu primer dia a les urgències en plena pandèmia pel COVID19?. Amb quina sensació t’incorporaves al Servei i què és el que més et va impactar?
Si, crec que ho recordaré tota la vida. Vaig arribar molt angoixada amb molts de nervis, però les infermeres del servei em van acollir molt càlidament. Durant el torn de tarda em va anar passant l’angoixa, m’ensenyaven moltes coses i tenia molt a aprendre!
El dia següent al meu inici, va arribar un pacient amb activació de Codi IAM, sense adonar-me’n, em vaig veure implicada en el procés d’atenció urgent, quanta adrenalina!
3.- Pots explicar-nos quines han estat les principals tasques que has desenvolupat en el servei d’Urgències de l’Hospital? Segueixes fent les mateixes feines ara que encarem la desescalada?
Urgències queda dividida en dues zones: la verda (no Covid) i rojos (sospites de Covid). En la zona verda, les primeres setmanes la nostra tasca era formar-nos, per lo que anava aprenent de totes les infermeres del torn i realitzant algunes tècniques de baixa supervisió. A la zona roja, la meva tasca era ajudar als professionals que entraven dins dels boxs a atendre els pacients: passava material que necessitaven dins, guiava en el treure i posar els EPIS, envasava les mostres per portar a laboratori…
En la desescalada, estic a zona verda, i les meves tasques són més independents. Sempre que ho necessito tinc un equip magnífic al que demanar ajuda o preguntar!
4.- Algunes veus han posat en dubte la vostra preparació i capacitat per posar-vos a primera línia essent estudiants de 4rt i quan encara no heu finalitzat el grau. Tu has dubtat alguna vegada de la teva capacitat per oferir l’atenció i cura que se’t demanava? Creus que heu tingut suficient suport i acompanyament per part de les professionals més veteranes?
Òbviament que he dubtat! Urgències, necessita una reacció immediata a les adversitats, amb molta habilitat i coneixement professional. Però considero que estem ben formades per poder realitzar les tasques que se’ns han demanat, portem des de primer curs fent pràctiques. A part, ens quedaven dos mesos per ser infermers, és a dir, per portar una planta o cert nombre de pacients soles.
Com he dit anteriorment, he tingut molt suport i acompanyament per part de tots els professionals. Dia a dia em segueixen ensenyant i ajudant… està sent una experiència de gran creixement!
5.- Haver estat a primera línia atenent malalts durant una pandèmia ha de ser una gran experiència, molt més si, potser, és la primera experiència laboral. Què creus que has après en aquests dos mesos de pandèmia?. Creus que d’alguna manera et marcarà la teva manera de treballar en el futur ?
Quantes històries tindrem per contar als nostres néts, hem comentat des del primer dia amb les amigues de la universitat. Aquesta primera experiència en el mon laboral ha marcat tant a nivell personal com professional. Crec que m’ha fet créixer ràpidament com a infermera (amb molt per aprendre encara, clar!), però també a nivell personal. Gestionar les emocions, l’estrès, la capacitat d’adaptar-nos dia a dia a tot el que la pandèmia ha suposat per a nosaltres, la incertesa de no saber que passarà la setmana següent, seguir amb les classes on-line i el Treball de Final de Grau, el no poder abraçar als teus en aquells moments de “bajon”, però a la vegada moltíssima il·lusió, ganes, trucades que em retornaven la confiança, l’alegria dels meus de veure’m treballar…
6.- Imagino que per tots els professionals sanitaris ha estat complicat aquest període, com has compaginat el trasbals i el desgast de treballar a primera línia amb el fet de combinar-ho amb el final del grau?
Setmana a setmana anàvem fent, treballant i al sortir fent feina o al revés. S’havia d’aprofitar qualsevol moment que tinguéssim, com sempre m’han dit: lo que puedas hacer hoy no lo dejes para mañana.
7.- Finalment, com valores les campanyes endegades des de CODITA per donar suport a les infermeres a traves d’iniciatives com la recollida de material de protecció, el suport emocional en xarxes o els posicionaments per demanar al Departament més protecció per a totes vosaltres?
Molt positivament! Molt agraïda amb tota la gent que ens ha ajudat, ha confiat i ha lluitat per nosaltres!
