Atenció de casos COVID a l’Àrea de Cirurgia Major Ambulatòria de l’Hospital Clínic de Barcelona. FOTO: Francisco Àvia, Hospital Clínic de Barcelona.
El 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermera i normalment se celebra de manera molt activa arreu del món. Aquest dia coincideix amb una altra data emblemàtica: el 200 aniversari del naixement de la representant de la infermeria per excel·lència, que va marcar un abans i un després en la nostra disciplina, Florence Nightingale.
Sabíem que el 2020, dos segles després del seu naixement, seria una gran ocasió per continuar treballant en el desenvolupament de la professió, però no pensàvem de cap manera que la pandèmia de la COVID-19 apareixeria amb la virulència que ho ha fet i canviaria el rumb de les nostres vides.
Podem trobar semblances entre les experiències de Nightingale i les del personal d’infermeria d’avui, ja que la situació de desbordament assistencial, acompanyada de la manca de recursos materials i humans, ha fet que les situacions viscudes en els hospitals actuals hagin pogut assemblar-se a les viscudes a l’Hospital de Scutari, on va treballar durant la Guerra de Crimea. És un gran desafiament que, sens dubte, les infermeres sempre han demostrat poder gestionar i estar a l’alçada.
Celebrar aquest dia i en aquest marc tan complex fa que es posin en relleu els valors de la nostra professió: el compromís, la compassió, la solidaritat i, sobretot, la professionalitat basada en l’evidència científica, amb un objectiu clar, la cura les persones.
La infermeres lideren les cures i lluiten constantment per millorar la pràctica, però no és suficient. Necessitem el suport dels partits polítics i dels governs per poder millorar la resposta per part dels nostres professionals i poder arribar a tots els llocs on hauríem de ser presents.
El lema del Dia Mundial de la Salut d’aquest any ha estat per a commemorar la feina del personal d’infermeria i d’obstetrícia, de manera que el 2020 s’ha designat com l’Any Internacional del Personal d’Infermeria i d’Obstetrícia, centrant-se en la situació actual de les infermeres i infermers.
L’OMS s’ha compromès a dur a terme una sèrie d’accions que facin visible i enforteixin de manera estructural la consecució de metes nacionals i mundials en matèria d’atenció sanitària universal. Per això ha publicat l’Informe sobre la situació de la infermeria al món 2020, del qual es desprèn una prèvia molt important, que és la necessitat d’aproximadament 6 milions més d’infermeres per als propers 10 anys al món, per assolir els objectius mundials de salut i poder garantir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 3, garantir vides saludables i promoure el benestar en totes les edats, la qual cosa inclou la provisió de cobertura sanitària universal.
Per poder aconseguir aquest objectiu, els governs han d’invertir en infermeria. Hem de traçar el camí perquè la professió sigui un pilar bàsic en la creació de cultura de salut i benestar de la població, mitjançant una atenció efectiva, equitativa i accessible a través de pràctiques col·laboratives i diàleg sobre polítiques, que permetin a les infermeres abordar els reptes de construir una cultura de salut, essent agents visibles i que liderin processos de canvi efectius en els sistemes de salut i d’assistència social.
La pandèmia ens ha revelat la necessitat d’enfortir el paper de la infermeria, així com d’incrementar el nombre de professionals, per poder oferir l’atenció necessària als ciutadans.
La pandèmia ens està permetent veure les debilitats del sistema sanitari, en un any molt significatiu per a la infermeria mundial, i aquesta situació hauria de permetre establir diàlegs que posicionin la infermeria en el lloc que ha d’estar i poder oferir a la societat el que realment sap fer: promoure la salut i tenir cura de les persones.
Si coneixeu alguna infermera o infermer, feliciteu-los perquè aquest és el seu dia.
