Infermeria i el REIAL DECRET 463/2020, de 14 de març
Des de l’Assessoria Jurídica del CODITA, i arran de les nombroses consultes rebudes per part del col.lectiu, tractarem de realitzar un breu anàlisi, incloent uns comentaris al Reial decret 463/2020, a fi d’aclarir determinats aspectes i possibles repercussions i conseqüències legals inherents a la declaració de l’estat d’alarma en què ens trobem, com bé és sabut per tots, tenint una especial repercussió en la situació dels professionals infermers.
Quant a l’abast i límits d’aquesta norma, creada ad hoc per a regular l’excepcional situació atravessada, no podem perdre de vista, que, la seva dimensió, tant pel que fa al període de vigència de la mateixa (inicialment 15 dies naturals), com als efectes i situacions que regula (en tant ens afecta, el règim establert per a reforçar el sistema nacional de salut) pot ser objecte de successives ampliacions per part del Govern a fi de garantir l’ordre públic i la contenció d’aquesta epidèmia.
Des del CODITA volem transmetre certes claus que han de tenir-se en compte a l’hora d’analitzar els efectes d’aquest Reial decret, principalment recollits en el seu article 12, sobre Mesures dirigides a reforçar el Sistema Nacional de Salut en tot el territori nacional, que passem a plasmar en nom d’una major claredat:
“Article 12.Mesures dirigides a reforçar el Sistema Nacional de Salut en tot el territori nacional.
- Totes les autoritats civils sanitàries de les administracions públiques del territori nacional, així com els altres funcionaris i treballadors al servei d’aquestes, quedaran sota les ordres directes del Ministre de Sanitat quan sigui necessari per a la protecció de persones, béns i llocs, podent imposar-los serveis extraordinaris per la seva durada o per la seva naturalesa.
- Sense perjudici de l’anterior, les administracions públiques autonòmiques i locals mantindran la gestió, dins del seu àmbit de competència, dels corresponents serveis sanitaris, assegurant en tot moment el seu adequat funcionament. El Ministre de Sanitat es reserva l’exercici de quantes facultats resultin necessàries per a garantir la cohesió i equitat en la prestació del referit servei.
- Especialment, s’assegurarà la plena disposició de les autoritats civils responsables de l’àmbit de salut pública, i dels empleats que prestin servei en aquest.
- Aquestes mesures també garantiran la possibilitat de determinar la millor distribució en el territori de tots els mitjans tècnics i personals, d’acord amb les necessitats que es posin de manifest en la gestió d’aquesta crisi sanitària.
- Les autoritats competents delegades exerciran les seves facultats a fi d’assegurar que el personal i els centres i establiment sanitaris de caràcter militar contribueixin a reforçar el Sistema Nacional de Salut a tot el territori nacional.
- Així mateix, el Ministre de Sanitat podrà exercir aquelles facultats que resultin necessàries a aquest efecte respecte dels centres, serveis i establiments sanitaris de titularitat privada.”
Començant pel punt primer, i basant-nos en una interpretació exclusivament literal del contingut del precepte, el personal sanitari haurà de complir amb els mandats que des del Ministeri de Sanitat dimanin. Això comporta irremeiablement, durant aquest període de quarantena, i sense perjudici dels mecanismes de coordinació que s’estableixin entre aquest ministeri i les diferents autonomies, la plena disponibilitat de tot el personal sanitari de tot el sistema nacional de salut, respecte del Govern Central, i del compliment de les seves directives a fi de garantir la contenció i control de l’epidèmia. Interpreto, que donat que a Catalunya, a diferència d’altres CCAA, el nivel de l’epidèmia és més avançat, els recursos humans de què aquí disposem, no hauran d’anar a fer cobertura a altres llocs fora de Catalunya, donat que ja tindrem suficient càrrega assistencial al nostre territori. Tot i així, no hem de perdre de vista que el Reial Decret, preveu la plena disponibilitat, aconseguint un possible desplaçament dels sanitaris a altres territoris, quan fos necessari. No obstant això, hem de tenir en compte que es tracta d’una mesura que es reserva el Govern central, per a casos d’extrema urgència.
Això pot portar a determinades situacions a nivell pràctic, com a canvis en els torns de treball, en els serveis on realitzar l’atenció sanitària, inclusivament i en cas d’urgència, a excedir els temps màxims de treball, descans entre jornades, i altres mesures similars, tot això supeditat, com indica el reial decret, a l’existència d’una justificació d’aquestes mesures, havent d’existir un cos legal procedent del Ministeri de Sanitat, que incorpori aquests mandats.
Des de l’Assessoria Jurídica de CODITA, realitzarem una anàlisi detallada de cadascuna d’aquestes mesures, a fi de garantir als nostres col.legiats una informació adequada sobre les obligacions i drets de cadascun dels nostres professionals, si bé sent conscients de l’especial responsabilitat que ha d’afrontar el personal d’infermeria.
Pel que fa als punts segon, tercer, quart i cinquè, com ja podran deduir els professionals afectats per aquesta mesura, aprofundeix en aquestes facultats de disposició de tots els mitjans tècnics i personals del sistema de salut, mereixent especial esment el seu apartat quart.
Finalment, el seu apartat sisè, àmplia les facultats de direcció de la crisi, a l’àmbit privat de la sanitat, quedant aquests centres i els seus professionals també a la disposició del Ministeri de Sanitat.
En resum, totes aquestes previsions han de ser preses en el bon enteniment de la prevalença de la salut i seguretat de la població, sobre els eventuals drets individuals de què investeix la Llei al personal d’infermeria. Exercici de responsabilitat que exigeix un plus del personal sanitari, i que ha de ser atès tenint en compte la major exigibilitat que presumeix el Govern respecte d’aquest personal, pels seus coneixements, sent aquests vitals per a l’èxit de la fi de contenció d’aquesta epidèmia. Això suposa estar preparats i advertits davant supòsits de mobilitat, en funció de les necessitats que vagin sorgint, per a posar-se a la disposició dels òrgans directius dels diferents centres hospitalaris. Per tant, aquells que pertanyin a unitats que temporalment es trobin tancades, no queden exempts d’atendre les seves obligacions com a professional sanitari, podent ser redirigits a altres serveis on existeixi necessitats d’atenció.
Així mateix, caldrà estar a les indicacions que es vagi publicant, en relació amb determinades circumstàncies excepcionals com ocorre amb el personal en situació d’excedència i eventualitats d’aquest ordre, desconeixent-se en aquest moment l’abast de les mesures adoptades referent a això, però no servint d’excusa aquesta situació administrativa en cas d’existir un requeriment motivat respecte d’aquest personal.
Vull fer un especial comentari, sobre els ERTE, Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació. Aquells establiments d’àmbit privat que es dediquen a fer tasques no considerades sanitàries de primer ordre i/o urgent (cirurgia estètica, clíniques de reproducció assistida, etc.) estant veint notablement reduïda la seva tasca assistencial, fet que implica que els seus directius estant reduint el personal de manera temporal, i per causa de força major. Hi ha hagut canvis en la regulació d’aquests expedients, i de cara al personal infermer implica que podran accedir a l’atur, sense perdre temps de cotització a la seguretat social, i sense consumir temps d’atur per aquesta contingència específica per a ocasions futures; això sí els seus ingressos es veuran reduïts, ja que tans sols es percebrà un 70% del salari habitual (a no ser que l’empresa cobreixi el 30% restant).
Per tota la resta, i per aprofundir en el vostre cas particular, posar a la vostra disposició, tots els sistemes d’assessorament i informació dels quals disposa CODITA, volent transmetre-us la nostra màxima predisposició, i encoratjant-vos en la vostra encomiable tasca.
Tere Díaz
Assessora Jurídica CODITA
