L’Aitor és infermer. El passat juny va finalitzar el seu Grau d’infermeria cursat al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili amb el millor expedient acadèmic. Per això, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) l’ha premiat amb un any de col·legiació gratuïta.
Reconeix que li ha agradat i ha gaudit molt amb el Grau, i que s’ha sentit afortunat de poder viure l’experiència de l’Erasmus.
Actualment està treballant a la UCI de l’Hospital Joan XXIII i a Urgències del PIUS Hospital de Valls.
Com va ser que vas decidir estudiar infermeria?
Doncs es va plantejar en acabar les PAU. Sempre m’ha agradat el món sanitari. Si és cert que en primera instància m’agradava medicina, però no vaig poder entrar i se’m va despertar molt aviat la curiositat per fer infermeria. Des del primer moment em va agradar, i poc a poc m’he adonat que és aquesta la meva professió i amb la que vull seguir treballant tota la meva vida.
Com has viscut que hagis tret el millor expedient acadèmic?
Em va sorprendre realment, tot i que sempre he estat una persona molt treballadora, sóc constant i m’agrada treure bones notes. He de dir també que durant els 4 anys del Grau he pogut marxar d’Erasmus, una experiència que m’ha fet créixer com a persona i com a professional. Jo crec que això també m’ha ajudat i ha influït en poder treure aquest millor expedient acadèmic.
He de dir també que el grup amb el que he treballat també m’ha influït positivament. Som un grup molt treballador, on hem après a treballar en col·laboració per aconseguir els nostres objectius, per tant, un motor més per mi per créixer.
Ja estàs treballant a la UCI de Joan XXIII: amb els crítics. Enfoques cap aquí el teu futur?
Si, és cert que també tantejo altre aspectes perquè la docència també m’agrada, però si que és cert que amb el treball actual estic gaudint, em sento molt realitzat.
T’estàs plantejant fer alguna especialitat EIR?
Ara actualment no m’ho estic plantejant. Més aviat enfoco el meu futur cap a fer algun Màster o algun Post Grau, o potser la realització d’una Tesi Doctoral en un futur. Tinc diferents projectes en ment per a realitzar properament, ja veurem cap a on m’acabo orientant.
Has parlat de potser fer una Tesi en el futur. Tens interès per fer recerca?
La veritat és que estant en una Jornada com la d’avui a CODITA i havent escoltat a la Dra. Teresa Lluch difícilment no se’t desperta l’interès per fer recerca. I ja comences a pensar sobre quins temes o àmbits podries començar a fer investigació. Sí, realment, se m’ha despertat molt la curiositat i les ganes de començar a treballar.
Com ho porteu els homes infermers treballar en una professió tant de dones?
És cert que majoritàriament és una professió de dones, però poc a poc aquesta tendència està canviant. Tot i ser moltes les infermeres, ja no es veu la figura d’un infermer masculí com una cosa estranya. En el dia a dia professional estem acceptats i reconeguts. Penso que ara el que cal és donar valor i importància a la metodologia comuna de treball, siguem homes o dones, l’objectiu principal és que treballem per atendre i cuidar bé al pacient.
Com valores que CODITA tingui un premi al Millor expedient acadèmic del Grau d’Infermeria?
Ho trobo molt positiu, perquè és una manera de fomentar l’interès dels estudiants que poden viure-ho com un objectiu a assolir. De manera que si treballes acabes tenint un reconeixement.
Per finalitzar, com veus el futur de la vostra professió?
Estic molt optimista. Hi ha molt de reconeixement, també molt de treball a fer. La veritat és que la nostra professió ha anat evolucionant; un exemple recent és com anem avançant amb el tema de la prescripció infermera. Ens estem empoderant per començar a realitzar activitats que fins ara no podíem fer. Hem de seguir treballant per anar assumint més coses i funcions, i també anar-nos posant al davant de projectes de recerca i innovació. Hem d’anar consolidant el nostre reconeixement professional i social, i fer-ho a través del nostre treball diari i també assolint noves responsabilitats.
La formació també ha canviat i evolucionat. Els actuals infermers i infermeres no tenen res a veure amb com sortien les infermeres fa 20 anys enrere. Ara estem molt formats, som molt competents.
