Es diu Daniel Michel Bajaña Salmerón i és el millor expedient de la darrera promoció d’estudiants d’infermeria, i per això rebrà el reconeixement de tots els professionals en la IV Jornada de Recerca, Innovació i Ajuda Humanitària convocada amb el lema “Recerca, impacte i societat”. En ella prendran part moltes col·legiades de CODITA junt amb estudiants, i ja fa setmanes que s’han recollit comunicacions i treballs perquè s’hi puguin presentar i compartir-los. Daniel Bajaña –que és nascut a Ecuador- ha estudiat el Grau en el Campus Terres de l’Ebre de la URV i el seu expedient assenyala una nota mitja de 8,78, més a prop de l’excel·lent que no pas del notable.
En canvi, ell explica que ho ha viscut amb molta normalitat, combinant mesos de feina més intensiva en el món del turisme i l’hoteleria, amb altres períodes d’estudi fort, amb hores de dedicació als llibres. I content de la possibilitat d’anar fent practiques al llarg de la carrera, tot i que potser li han fet escollir entre estades com ara la de la UCI o la d’urgències, quan el que hauria desitjat és poder-les fer totes. A l’estiu, a treballar dur en l’Hospital Psiquiàtric Pere Mata d’Amposta, un dels seus primers destins en el món professional de la infermeria, entorn que el motiva i és la seva opció de vida ara per ara.
Què et sembla ser premiat en la Jornada 2018 de CODITA?
El que et voldria dir primer de tot és que jo sóc col·legiat i que estic ben content de poder formar part de tot aquest món pel qual m’he preparat. Ja sé el que és treballar, tant a Amposta, com a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. I crec que m’he format bé i podré fer una bona feina allà on em donin una oportunitat.
Quina és la teva trajectòria formativa? S’ha limitat a la infermeria?
No, de fet jo vinc d’uns estudis de Grau Superior especialitzats en hoteleria, i molts mesos els he dedicat a treballar en hotels de la costa. Tant aquí com al sud, a Castelló i Peñíscola. I fora de temporada, doncs a la Universitat, a la URV de Tortosa.
Però tu ets de Castelló, com t’ho has pogut combinar tot aquest temps?
Doncs mira, autocar cada dia i un viatge d’hora i mitja cada matí des de Vinaròs, com fan molts companys per venir a estudiar a Catalunya, i quan calia tenia la meva mare sempre a punt per a acompanyar-me, perquè sempre m’ha ajudat moltíssim. També vull dir que el meu padrastre matinava molts dies per fer-me suport en el que calgués, i, és clar, he tingut la meva xicota que està sempre allà i em dona molta força. De vegades és millor tenir un temps de viatge perquè sempre deixa espai per a preparar temes, fer lectures que tinguis pendents, etc. però sí, desplaçant-me cada dia molta estona.
Has clos els estudis amb un Treball Final de Grau d’una certa complicació, què has investigat exactament?
Bé, tothom ha de fer la seva recerca, com a part del Grau, i jo em vaig centrar en l’objectiu d’estudiar i prevenir la síndrome metabòlica en pacients que estan en tractament per algun problema de salut mental. Per dir-ho curt, quan aquestes persones es mediquen, sovint se’ls prescriuen anti-psicòtics, i aquest tipus de fàrmacs poden incidir en que s’agreugin casos de tensió arterial alta, o es descompensin els nivells de sucre en sang. És una d’aquelles situacions que per voler abordar un problema en podem acabar creant un altre de secundari.
Quina especialitat o àrea de coneixement et crida més l’atenció?
A mi la farmacologia m’agrada força, però també els temes de salut mental. Després hi ha l’infermeria mèdico-quirúrgica, que és un camp que també m’agrada força. Però, vaja, ara el que toca és preparar-se per l’examen de febrer, que serà dur, i esperar que hi hagi sort i poder escollir bé.
Felicitem en Daniel per aquest millor expedient acadèmic de la darrera promoció, i ens trobarem a Tarragona el proper 11 de desembre per fer-li el reconeixement de totes les companyes i companys en la IV Jornada de Recerca de CODITA. Us hi esperem!
