Les infermeres i infermers d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari han consensuat, via norma d’autoregulació, les directrius per a l’exercici de les seves actuacions i a les quals s’haurà d’ajustar l’actuació professional de les infermeres dels dispositius assistencials públics i privats de Catalunya. Aquest acord fa referència a les infermeres que treballen al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Bombers de Barcelona i als equips de Salvament i Rescat del Grup d’Emergències Mèdiques (GEM) però també a les que treballen en espais i equipaments d´ús públic i privat o centres sanitaris, sociosanitaris o residencials que presten serveis d’atenció d’urgències i emergències.
Les infermeres i infermers d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari, amb cada cop més pes i lideratge en els equips multidisciplinaris, treballen majoritàriament a la via pública i en situacions que són crítiques per a la salut de les persones. Es tracta d’un col·lectiu que requereix d’un alt grau d’expertesa professional i d’una formació específica de màster però que no està reconegut com a especialitat sinó que està inclòs en l’especialitat d’infermeria medicoquirúrgica, la única que el Govern Espanyol té pendent de desenvolupar des del 2005.
A causa de la manca de regulació i de les diferents característiques dels serveis públics i privats d’urgències i emergències prehospitalàries, les infermeres catalanes han arribat a un acord professional amb l’objectiu de definir les directrius d’actuació en aquest àmbit en el sí del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC). L’acord, amb un ampli consens professional, se’l considera de caràcter normatiu i s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) a data 24 d’octubre de 2018.
El text defineix i reconeix l’actuació autònoma de la infermera en l’atenció a les urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari, amb l’objectiu de respondre a situacions crítiques o de risc potencial per a la vida o la integritat física de les persones i n’especifica quines són les actuacions en el marc de les competències pròpies en els àmbits de l’assistència, la gestió, la docència i la recerca. En aquest àmbit es treballa en el marc d’equips interdisciplinaris de metges i infermeres, i amb la col·laboració d’altres professionals sanitaris i personal de suport.
El text també recull l’especificitat i la complexitat que suposa l’atenció d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari i s’aconsella que les infermeres i els infermers que hi prestin serveis comptin amb una formació i una experiència especifiques que els permeti afrontar l’exercici professional en aquest àmbit amb plenes garanties de seguretat clínica i qualitat assistencial. Es considera que s’és competent per exercir en aquest àmbit, aquells i aquelles que disposen de formació postgraduada universitària en urgències i emergències (o una experiència professional igual o superior a 5 anys), formació acreditada en Suport Vital Avançat, una experiència professional mínima de 3 anys en serveis d’urgències hospitalàries o unitats de malalt crític o serveis d’urgències i emergències de l’àmbit prehospitalari i s’aconsella disposar de formació postgraduada en malalt crític, anestèsia i reanimació i investigació.
La norma reflecteix els requisits i condicions que el CCIIC recomana a l’administració sanitària de Catalunya i proveïdors d’aquests serveis i entre els que s’hi troba, entre d’altres, la necessitat d’habilitat una direcció infermera per a la coordinació de les infermeres i els serveis que aquestes presten o que la pràctica assistencial infermera es basi en protocols i guies de pràctica clínica i assistencial conformes a les disposicions vigents i als criteris de normo-praxi, científicament correctes, actualitzats i consensuats de forma interdisciplinar. El text fa especial èmfasi també en que es garanteixi la monitorització dels indicadors de les actuacions infermeres.
El CIIIC ha creat una comissió de seguiment per a vetllar pel bon compliment del previst en l’acord publicat al DOCG i resoldre dubtes o conflictes interpretatius sobre la pròpia norma.
Aquest és el segon procés d’autoregulació impulsat des de la professió infermera, que va culminar l’autoregulació de la Gestió Infermera de la Demanda el 2016. Després d’aquest procés vinculat a l’àmbit de l’atenció prehospitalària, el CCIIC està treballant en el disseny de processos similars per a qüestions com la sedació, l’anomenat “triatge” o la figura de la infermera gestora de la imatge corporal.
